Entre el 1937 i el 1939, en plena Guerra Civil, els republicans van exercir el seu poder en les institucions locals per modificar o substituir els noms de diverses localitats. Aquests canvis buscaven principalment eliminar les referències religioses i, en alguns casos, incorporar elements vinculats a la realitat històrica o geogràfica de cada indret.

Al Baix Empordà, sis municipis van experimentar aquesta transformació. Sant Sadurní de l’Heura va passar a ser simplement Sadurní de l’Heura, eliminant la referència al sant. De manera similar, Sant Feliu de Guíxols es va convertir en Guíxols, suprimint també el nom del sant.

Un cas particular va ser el de Calonge, que, tot i no tenir un component religiós en el seu nom original, va ser reanomenat Calonge de la Costa Brava. Per la seva banda, Santa Cristina d’Aro va anar més enllà, eliminant la referència religiosa i afegint un element hidrogràfic, passant a dir-se Riudaura d’Aro.

Finalment, dos municipis que posteriorment van perdre la seva independència també van veure els seus noms modificats. Sant Antoni de Calonge (abans Sant Antoni de Mar) es va transformar en Llevantí de Mar, incorporant un element geogràfic. L'Ajuntament de Sant Joan de Palamós va optar per una referència històrica, convertint-se en Vilarromà.

Aquests canvis, però, van ser efímers. Amb la victòria del bàndol franquista i l'establiment de la dictadura a partir del 1939, es van recuperar els elements religiosos i es van castellanitzar els noms, tornant a les denominacions prèvies o a versions castellanitzades com San Sadurní de la Heura o San Feliu de Guixols.