Mor un referent de Terrassa: un llegat de compromís ciutadà i fe

S'ha mort una figura clau en la vida parroquial i cívica de Terrassa, recordat pel seu llegat i dedicació.

Imatge genèrica d'un edifici municipal amb arquitectura tradicional catalana.
IA

Imatge genèrica d'un edifici municipal amb arquitectura tradicional catalana.

La ciutat de Terrassa lamenta la pèrdua d'una figura rellevant, reconegut pel seu compromís cívic i la seva profunda fe, deixant un llegat significatiu.

Amb motiu de la recent notícia del traspàs del Sr. Pujals, s'ha volgut retre homenatge a la seva figura, destacant el gran llegat que deixa a la ciutat de Terrassa. Descrit com "un senyor de Terrassa", la seva vida va estar marcada per un profund agraïment i un compromís constant.
Va ser una persona de màxima confiança per a diversos rectors de la parròquia del Sant Esperit des dels anys 40, participant activament en la renovació del temple que avui és la Catedral de Terrassa. La seva experiència va ser clau per bastir la nova realitat diocesana, posant-se a disposició del bisbe Josep Àngel.
Les seves converses eren valorades pels consells que oferia, fruit de les seves peripècies en diverses institucions de la ciutat. Era conegut per la seva activitat constant, la seva disposició a ajudar i la seva negativa a criticar o parlar malament de ningú, creient que "Déu no havia donat totes les virtuts a cada persona". La Fundació Busquets va ser una de les seves grans prioritats, on cuidava amb especial atenció les germanes de la comunitat, els treballadors, els infants i les persones necessitades.
Sentia una fe profunda, rebuda durant els seus estudis amb els jesuïtes, i complia amb el seu deure com a cristià. La seva rutina incloïa visites setmanals a Barcelona per confessar-se i una presència constant a la parròquia, supervisant l'estat del temple. Tot i els homenatges rebuts en vida, la seva prioritat eren les persones i el seu benestar, així com la seva família, especialment la seva esposa, la Rosa, i els seus néts.
Va deixar una empremta com a "veritable senyor de Terrassa", orgullós de la seva ciutat, a la qual es va dedicar com a bon ciutadà i millor cristià. La seva memòria perdura com un exemple de compromís i fe.