L'estalvi català es desplaça cap als actius digitals davant l'escalada de l'habitatge

L'interès per les criptomonedes creix a Catalunya com a alternativa a la baixa rendibilitat dels dipòsits bancaris.

Imatge genèrica d'una persona consultant gràfics financers en un telèfon mòbil en un entorn urbà.
IA

Imatge genèrica d'una persona consultant gràfics financers en un telèfon mòbil en un entorn urbà.

Els ciutadans de Catalunya estan diversificant les seves estratègies financeres cap als criptoactius aquest 2026, impulsats per la pèrdua de poder adquisitiu dels dipòsits i els preus prohibitius del sector immobiliari.

L'estalvi de les famílies a Espanya ha assolit la xifra rècord d'1,09 bilions d'euros al tancament del 2025. Malgrat aquesta acumulació de capital, la rendibilitat mitjana dels comptes corrents se situa en un escàs 0,14%, una dada que contrasta amb un IPC proper al 3%. Aquesta conjuntura provoca que, per cada 10.000 euros immobilitzats, l'estalviador perdi uns 270 euros de capacitat de compra cada any.
Tradicionalment, la inversió en habitatge era la sortida natural per a l'estalvi català, però el mercat s'ha encarit dràsticament. A Barcelona, el preu mitjà d'un pis ha passat dels 284.000 euros el 2019 a gairebé 377.000 euros el 2025. Amb un preu per metre quadrat que ja arriba als 2.548 euros a Catalunya, molts ciutadans es veuen exclosos del mercat del totxo.
En aquest escenari, Catalunya s'ha consolidat com la tercera comunitat autònoma en volum d'inversió en criptomonedes. L'ecosistema tecnològic de Barcelona i la implementació del marc regulador europeu MiCA han aportat una seguretat jurídica que atrau l'inversor minorista. A més, grans entitats com CaixaBank, BBVA i Santander ja preparen el llançament de monedes estables vinculades a l'euro per a aquest any.
Les previsions per al 2026 apunten que el Bitcoin podria oscil·lar en un rang d'entre 80.000 i 120.000 dòlars. Tot i les correccions del mercat, l'adopció institucional i la facilitat d'accés sense intermediaris des del mòbil estan transformant el paradigma de l'estalviador local, que ja no veu aquests actius com una aposta especulativa, sinó com una eina financera més.