La contaminació per nitrats, principalment originada per la ramaderia industrial i l'ús de fertilitzants agrícoles, continua sent una preocupació a Catalunya. Aquests contaminants sovint arriben a les fonts i punts de captació d'aigua, afectant comarques com Osona i el Lluçanès, on gairebé la meitat dels manantials presenten contaminació. En alguns casos, els nitrats compliquen el tractament de potabilització de l'aigua provinent de pous.

Segons dades del Ministeri de Sanitat, 118 municipis catalans han registrat nivells de nitrats superiors als 30 mg/L. Entre les localitats afectades hi ha Terrassa, Vallirana, Cunit i Cambrils. Aquest valor, tot i no ser de risc ni incomplir el límit legal, és el llindar establert per la Comissió Europea per iniciar accions de reducció. Cal destacar que no totes les xarxes de distribució d'aquests municipis presenten nitrats, però sí que s'han detectat en alguns punts de control.

La situació és més crítica en 21 pobles, on 28 xarxes de distribució superen el llindar europeu de 50 mg/L. Aquests municipis, majoritàriament petits i situats a la Conca de Barberà, la Segarra i l'Anoia (com Font-rubí, Ribera d’Ondara i Pujalt), sovint tenen dificultats per aplicar tractaments avançats a l'aigua dels pous. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, només Vallirana supera els 30 mg/L; les grans estacions potabilitzadores eliminen els nitrats, però el problema persisteix on s'utilitza aigua de pou sense tractament adequat.

A nivell estatal, localitats de Terol, Castella i Lleó i el País Valencià també presenten nivells preocupants. La Comissió Europea assenyala que una quarta part del territori espanyol està en risc per "contaminació difusa" i insta el Govern a elaborar plans de solució. Brussel·les ja ha advertit Espanya en diverses ocasions, enviant cartes d'emplaçament a comunitats com Múrcia o Castella i Lleó.

Ecologistes en Acció considera que el límit de 50 mg/L de l'OMS és "insuficient" i proposa reduir-lo per garantir aigua de més qualitat, especialment per a la població infantil. Joan García, catedràtic d'enginyeria ambiental, apunta a dues solucions: a llarg termini, reduir l'abocament de nitrats i recuperar aqüífers; a curt termini, tractaments com l'osmosi inversa, l'electrodiàlisi o la desnitrificació biològica. Magnus Jern, cofundador de Tappwater, destaca l'auge dels sistemes de filtració domèstics, tot i que alerta del seu consum energètic.