Sant Just Desvern reprèn la reforma de l'Ateneu i busca solucions per a l'oci nocturn

L'alcalde Joan Basagañas analitza el futur del centre agroramader i aposta per fomentar el català a les escoles bressol.

Imatge genèrica de l'interior d'un teatre antic en procés de reforma amb bastides i estructures de fusta.
IA

Imatge genèrica de l'interior d'un teatre antic en procés de reforma amb bastides i estructures de fusta.

L'alcalde de Sant Just Desvern, Joan Basagañas, ha confirmat l'inici de les obres de l'Ateneu aquest mes de febrer, un projecte clau per recuperar l'emblemàtic espai cultural del municipi més ric de Catalunya.

La rehabilitació de l'Ateneu, que es convertirà en un espai polivalent per a 500 espectadors, ha patit diversos endarreriments per problemes en la fonamentació original. Segons l'alcalde, el consistori ha decidit mantenir l'essència arquitectònica de l'antic teatre, tot i que això ha suposat un increment en el pressupost final de l'obra, que s'allargarà entre 14 i 18 mesos.

"Hem volgut mantenir l'essència de l'antic Ateneu i això ha fet que el projecte sigui una mica més costós."

Joan Basagañas · Alcalde de Sant Just Desvern
D'altra banda, el govern municipal treballa per resoldre la manca d'oferta d'oci nocturn. Després de diversos concursos deserts a la zona de Sant Just Diagonal, l'Ajuntament busca ara operadors privats per instal·lar locals en zones d'activitat econòmica o polígons, evitant sempre les molèsties veïnals que van provocar el tancament d'antigues discoteques al Walden.
Pel que fa a la llengua, Sant Just Desvern implementarà mesures per revertir la caiguda de l'ús social del català. Entre les iniciatives destaca la introducció del model de La Bressola a les escoles bressol municipals, on els alumnes més grans actuen com a referents lingüístics per als més petits, a més de campanyes en el sector del comerç i la restauració.
Finalment, Basagañas s'ha mostrat preocupat per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha anul·lat el pla de protecció de Collserola (PEPnat). Aquesta decisió judicial afecta directament el projecte del centre agroramader, que ara resta a l'espera de si la Generalitat de Catalunya presenta un recurs de cassació.