La situació actual dels pantans, amb xifres que no es veien des del temporal Glòria del gener del 2020, contrasta amb la històrica sequera de més de tres anys que va afectar el territori. Aquesta abundància ha obligat a incrementar l'alliberament d'aigua en embassaments com Susqueda (96%) i Sau (89%), que han passat a desembassar entre 32 m³/s i 60 m³/s, respectivament, xifres molt superiors a les habituals.
El clima mediterrani presenta aquesta dualitat entre sequeres i episodis de pluges torrencials, però amb els efectes del canvi climàtic aquests dos extrems s'estan accentuant.
Segons dades del Meteocat, l'hivern del 2025-2026 ha estat el més plujós des del 1995-1996. Estacions com la de Granollers (Vallès Oriental) van registrar gairebé 308 l/m² entre desembre i gener, un rècord en 76 anys. També el Pirineu té un gruix de neu excepcional, amb més de tres metres en punts com Port Ainé (Pallars Sobirà), que aportarà un gran volum d'aigua durant el desglaç de primavera.
Tot i la bona situació, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) subratlla la necessitat de no dependre de la pluja. L'objectiu és invertir en infraestructures per disposar de 280 hm³ d'aigua de nou recurs en els pròxims cinc anys, mitjançant la dessalinització i la regeneració, incloent-hi l'ampliació de la potabilitzadora de Trinitat Besòs i l'Estació de Regeneració d’Aigua de Sant Feliu de Llobregat.
