Aquest nou cicle de mobilitzacions s'afegeix a l'èxit de les aturades del març passat, amb tres vagues unitàries a tot el país i la resta distribuïdes per territoris. Més enllà de les vagues, els docents estan considerant altres accions per ampliar el missatge de les seves reivindicacions i forçar el Govern a renegociar l'acord signat amb només una part dels sindicats.

Una de les alternatives que guanya més força és la negativa a realitzar sortides i colònies escolars. Aquesta mesura, que en el passat ja va provocar una compensació per part de l'administració, ha començat a generar inquietud en el sector del lleure educatiu. Després de les primeres cancel·lacions, una entitat del sector ha advertit que les afectacions podrien arribar al 70% el pròxim curs, posant en risc 300 llocs de treball. Una altra associació empresarial del sector també tem una situació “greu” que podria afectar 5.000 treballadors a tot el país.

Altres propostes que han sorgit de les assemblees inclouen deixar de fer graduacions i festes fora de l'horari lectiu, organitzar cassolades sincronitzades, vestir-se de dol els dilluns o amb samarretes reivindicatives els dimecres, o reduir la comunicació laboral fora de l'horari. També s'han plantejat accions més simbòliques com capgirar les pancartes de les façanes o fer una “cremada simbòlica” de la burocràcia. Un sindicat majoritari ha recollit aquestes propostes, incloent-hi mesures més contundents com abolir propostes educatives d'empreses privades o organitzar talls de carretera setmanals.

Les assemblees de l'Alt i Baix Penedès ja han acordat implementar algunes d'aquestes mesures, com la suspensió de sortides no compromeses, la paralització d'activitats no essencials a xarxes socials i webs, i la supressió d'activitats festives i lúdiques fora de l'horari lectiu. En aquestes zones també s'ha considerat retirar la participació en formacions i projectes no imprescindibles impulsats pel departament.

Un sindicat ha elaborat un “decàleg d'accions de resistència” per mantenir viu el conflicte, basat en la premissa que els docents treballen més hores de les contractades. Les propostes inclouen cenyir-se a les 37,5 hores setmanals, exercir només els càrrecs assignats, ajustar les tutories a l'horari, comptar les hores formatives com a treballades, reduir la comunicació laboral als canals interns i utilitzar exclusivament el material didàctic del centre. No obstant això, el mateix sindicat adverteix que aquestes mesures han de ser “correctes i coherents” per evitar “conflictes interpersonals” o “malestars innecessaris” als centres.

Aquestes accions es justifiquen pels resultats d'una consulta recent a docents, on vuit de cada deu participants van demanar més dies de vaga. La tensió s'ha fet evident amb una protesta estudiantil a Valls, on un portaveu estudiantil, que havia estat primer secretari de les joventuts d'un partit polític, va expressar la seva preocupació per la possible cancel·lació de colònies. El sindicat ha acusat les joventuts d'aquest partit d'instrumentalitzar l'alumnat en aquesta protesta.