Un estudi arquitectònic i arqueològic preliminar del complex històric d’època romànica a Cunit, encarregat per l'entitat Delmacio de Conito i liderat per l'arqueòleg Josep Maria Puche, suggereix que l'església de Sant Cristòfol podria ser més antiga del que es creia.
Les dades obtingudes amb georadar apunten a l'existència de restes d'un edifici anterior al temple romànic, especialment al costat de l'absis actual. Tot i que no es pot afirmar encara l'existència d'una església prèvia, els investigadors consideren necessària una aprofundiment mitjançant nous estudis i possibles excavacions arqueològiques.
Aquesta actuació forma part del projecte de recerca quadriennal ‘Arrels de les esglésies. Les esglésies com a indicador del poblament altmedieval al Baix Penedès’, que es desenvoluparà entre el 2026 i el 2029. La prova pilot a Cunit es va iniciar el 2024.
El projecte, impulsat per l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA-URV) de Tarragona, té com a objectiu estudiar esglésies i ermites anteriors al segle XII per comprendre el poblament del Baix Penedès entre l'Antiguitat tardana i l'època comtal.
Sant Cristòfol de Cunit, juntament amb l'església de Santa Magdalena de Bonastre, ha servit com a cas pilot per desenvolupar la metodologia del projecte. L'església romànica de Sant Cristòfol va ser profundament transformada al segle XVII, però conserva una part significativa del seu origen medieval: l'absis original.
La singularitat de l'absis rau en la seva planta trevolada, una configuració arquitectònica poc habitual a Catalunya, documentada només en 14 esglésies de les aproximadament 2.000 existents al país. Aquesta característica, juntament amb la reutilització d'elements decoratius, plantejava la possibilitat d'una història constructiva anterior.
La investigació ha visualitzat restes amb orientacions diferents a les de les construccions medievals, suggerint possibles estructures anteriors. No obstant això, els investigadors recalquen que la prospecció geofísica per si sola no permet determinar la cronologia o funció d'aquestes anomalies, requerint confirmació arqueològica.
També s'ha detectat una possible continuació del mur nord de l'edifici romànic amb un buit compatible amb un accés, que podria indicar una entrada principal orientada cap a l'antiga via de comunicació entre Barcelona i Tarragona.
Finalment, s'han identificat elements de decoració arquitectònica reutilitzats, que podrien provenir d'una construcció anterior a l'edifici existent.
