El desallotjament, considerat un dels més grans a Espanya, va afectar més de 400 migrants que havien viscut a l'edifici durant dos anys. Tot i que només la meitat hi era present en el moment de l'execució, la majoria s'ha trobat sense alternatives habitacionals. L'Ajuntament de Badalona (https://www.badalona.cat) ha redoblat la vigilància per evitar que els desallotjats s'instal·lin en altres naus o locals del municipi.
“"No sé on dormiré aquesta nit. La gran majoria de gent que som aquí som treballadors i l'únic que volem és viure amb una mica de dignitat."
La sensació de desemparament és absoluta entre els residents. Idriss, de 40 anys i originari de Guinea, per exemple, té permís de treball i és operari de logística a Danone, però assegura que no troba pis a causa de la discriminació racial, malgrat poder pagar el lloguer. A més, alguns dels desallotjats havien sobreviscut a l'incendi de la nau del Gorg de desembre de 2020, que va causar cinc morts, fet que augmenta la seva desconfiança cap a l'administració.
El batlle de Badalona, Xavier Garcia Albiol (PP), va confirmar que el consistori només ha proporcionat allotjament temporal a "16 o 17 persones", i els serveis socials n'han registrat 50. Albiol va subratllar que no hi ha solució per a la resta, insistint a vincular els migrants del B9 amb la delinqüència i l'incivisme.
La situació també complica els tràmits administratius. Adam Zar, de 25 anys, que ha demanat cita amb Estrangeria per regularitzar els seus papers (https://sede.administracionespublicas.gob.es/pagina/index/directorio/icpplus), ara no té una adreça estable. Un altre cas és el d'Ebrima Naso, diabètic, que depèn d'un tractament que requereix refrigeració constant. Després del desallotjament, va haver de deixar les seves medicines en un bar proper a canvi de deu euros.
