Deu anys després de la creació del catàleg de comerços emblemàtics de Barcelona, que va incloure 209 establiments, la ciutat registra un balanç de 191 locals oberts i 18 tancats. Aquesta xifra és més favorable que la de fa cinc anys, quan els tancaments ascendien a 29. No obstant això, la reobertura d'alguns d'aquests espais sovint implica canvis d'ús que desvirtuen la funció original que els va fer històrics.
La pressió dels preus dels lloguers, especialment a les zones turístiques, i la manca de relleu generacional són les principals causes dels tancaments. Paradoxalment, l'afluència turística, tot i disparar els preus, també permet la supervivència d'algunes activitats que no tindrien prou clientela local.
Els tancaments actuals es concentren principalment al districte de Ciutat Vella, on han baixat la persiana establiments com Casa Oliveras, El Ingenio o Forn La Valenciana. A l'Eixample, destaquen Forn Cosialls i Viajes Nautalia; a Gràcia, Vinos Vicente Casas; a Sarrià-Sant Gervasi, Electricitat Yrurzun; a Sant Andreu, Fleca Girabal; i a Sant Martí, Poblet La Africana.
“"Cada vegada que tanca un comerç emblemàtic, Barcelona perd un tros de la seva identitat."
L'Ajuntament de Barcelona està treballant en l'ampliació del catàleg de protecció, que permetrà salvaguardar la identitat local més enllà del patrimoni material, emparant-se en la nova Llei catalana de Comerç de finals de 2025. Aquesta iniciativa busca fomentar la continuïtat dels negocis i el seu relleu generacional, adaptant-se a la nova legislació.
El regidor d'ERC, Jordi Coronas, ha assenyalat que el catàleg inicial es va enfocar en el continent, però no en el caràcter històric dels establiments. Per això, defensa un catàleg específic per a comerços singulars que preservi l'activitat i la memòria col·lectiva, fins i tot si no tenen elements patrimonials destacats.
