Durant la sisena edició del Biomarató de Flora, celebrada del 15 al 18 de maig de 2026, els científics van localitzar aquestes plantes a les immediacions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La presència de Centaurea seridis en un entorn tan alterat i transitat va resultar sorprenent, donada la seva distribució limitada a Catalunya.
El descobriment es va veure ampliat amb la troballa d'individus amb característiques morfològiques intermèdies entre Centaurea seridis i Centaurea aspera, una espècie més comuna a la muntanya. Aquests híbrids, coneguts com a Centaurea × subdecurrens, són triploides i estèrils, i la seva zona d’hibridació més septentrional coneguda fins ara es trobava a la costa de Castelló. El troballa al Montjuïc suposa una ampliació considerable de la seva distribució cap al nord.
Per confirmar la identitat dels exemplars, els investigadors van combinar l'estudi morfològic amb estimacions de la mida del genoma, aportant dades noves sobre aquest híbrid i C. seridis. L'estudi documenta l'única localitat coneguda de C. seridis a Barcelona recolzada per material d’herbari i anàlisis citogenètiques.
Aquest descobriment posa de relleu el valor dels espais urbans per a l'estudi de la biodiversitat i la importància de la ciència ciutadana, com el Biomarató de Flora, per ampliar el coneixement sobre la distribució d'espècies. També subratlla el paper dels herbaris en la documentació de la biodiversitat.
Els resultats d'aquesta investigació s'han publicat a la revista científica Collectanea Botanica.
