La decisió de la UAB d'eliminar la pintada, que incloïa les paraules "independència", "socialisme" i "feminisme", arriba després d'una petició judicial. Els estudiants consideren que aquesta acció és una "vulneració dels drets col·lectius" i un "retrocés de les llibertats polítiques", i asseguren que defensar el mural és defensar "la memòria col·lectiva, l'organització estudiantil i la politització dels campus".
No deixarem que se'ns surtin amb la seva i tornarem a pintar el mural els cops que calgui.
La portaveu nacional del SEPC, Tània Ros, ha destacat la UAB com un "referent" en el moviment estudiantil i ha afirmat que el mural ha estat "testimoni de totes les lluites dels últims anys". Segons Ros, esborrar-lo és un "insult" a la trajectòria del moviment estudiantil.
La UAB ha acatat la decisió judicial, que es remunta a una denúncia de l'entitat constitucionalista Impulso Ciudadano l'any 2019. Fonts de la universitat han explicat que, tot i que l'ordre judicial de 2024 només obligava a tapar el mural com a mesura cautelar, un recurs d'apel·lació presentat per la UAB va ser desestimat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 25 de setembre de 2025, convertint les mesures cautelars en una decisió ferma.
Si deixem que aquest atac passi sense resposta, estarem obrint la porta a naturalitzar la censura.
Els estudiants són conscients de la tensió que es pot generar durant la mobilització. Aïna Granell, portaveu del SEPC a la UAB, ha alertat sobre possibles intents de desallotjament i la presència policial per impedir que es repinti el mural.
