Martínez va obtenir els títols d’Enginyeria Industrial el 1970 i de Ciències Econòmiques a finals de la mateixa dècada. Va desenvolupar una part significativa de la seva carrera al complex industrial de Repsol a la Pobla de Mafumet abans de traslladar-se a la direcció general a Madrid, on va viure prop de vint anys. Posteriorment, va cofundar una consultoria industrial a Barcelona amb antics companys.

Més enllà de la seva faceta professional, Guillem Martínez era un apassionat de la fotografia i va ser testimoni directe de moments crucials del tardofranquisme. Va ser ell qui va capturar amb una càmera especial tots els instants de la Caputxinada, l'acte clandestí promogut per l'aleshores Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al convent dels Caputxins de Sarrià, el memorable 11 de març de 1966.

En l’àmbit acadèmic, Martínez va publicar diversos treballs de recerca centrats en aspectes de la Guerra Civil espanyola. També va mantenir una estreta i activa vinculació amb el Centre de Lectura de Reus, on col·laborava regularment en l'organització d'activitats culturals i de debat.