Nascut a Capellades (Anoia) el 6 de gener de 1916, en plena Primera Guerra Mundial, Escudé és actualment un dels cinc homes més vells d'Espanya. Recorda vívidament la seva infància de pocs recursos i el trasllat a Barcelona el 1927, on la seva vida va millorar.
“"Encara puc anar a buscar bolets, fer-me el llit i preparar-me el menjar. Procuro causar les mínimes molèsties possibles."
La seva memòria prodigiosa li permet rememorar episodis històrics, com jugar a futbol a la Gran Via quan hi passava un cotxe cada quart d'hora, o la construcció del Palau Nacional de Montjuïc per a l'Exposició Internacional de 1929. També va ser testimoni de la proclamació de la Segona República el 1931.
Durant la Guerra Civil, es va allistar voluntàriament al Regiment Pirinenc de la Generalitat de Catalunya, participant en batalles com la de Belchite i la retirada de la Bossa de Bielsa. Després de la guerra, va patir dificultats laborals pel seu passat republicà.
En la vigília del seu aniversari, Escudé va compartir la seva fórmula per a la longevitat, destacant la importància de la tranquil·litat i la consciència dels propis límits, malgrat les dures experiències viscudes.
