La consellera Montserrat defensa la universitat pública i el català

El Govern es compromet a un finançament sostenible i a acompanyar les universitats en la transformació digital i la internacionalització.

La consellera Montserrat defensa la universitat pública i el català

Generalitat de Catalunya · CC0

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha inaugurat el curs universitari 2026-2027 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), reafirmant el suport del Govern a la universitat pública.

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha destacat la responsabilitat del Govern per proporcionar al sistema universitari català l'estabilitat, els recursos i les eines necessàries per afrontar la transformació profunda i assegurar que continuï sent un espai de generació de coneixement al servei de la societat. Montserrat s'ha compromès a establir un model de finançament universitari "sostenible, estable i sostingut en el temps", així com a donar suport a la transformació digital, la incorporació de la intel·ligència artificial, la captació i retenció de talent, la renovació generacional, la millora de la qualitat docent, la transferència del coneixement i, especialment, la internacionalització.
La consellera ha reivindicat la funció de la universitat pública com a "ascensor social" i ha subratllat la "responsabilitat extraordinària" de les universitats per reforçar l'ús del català en la docència, la recerca i la transferència de coneixement, tot construint centres "cada vegada més internacionals i multilingües", afirmant que aquests objectius no són contradictoris.
Aquestes declaracions s'han fet durant l'acte inaugural del curs 2026-2027 del sistema universitari català, celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), presidit pel rector Javier Lafuente. En l'acte també s'han lliurat els guardons Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària.
El Departament de Recerca i Universitats ha impulsat mesures per facilitar l'accés universitari a estudiants desafavorits. S'ha implementat una reserva de places de l'1% per a estudiants amb vulnerabilitat socioeconòmica, que ha atret 586 sol·licituds. També s'ha ampliat l'edat màxima per a estudiants tutelats i extutelats fins als 30 anys, amb 86 sol·licitants.
Es mantenen les condicions de reducció de preus universitaris, amb un preu únic de 17,69 euros per crèdit per a graus i màsters habilitants, i una reducció del 30% per a màsters no habilitants (19,37 euros/crèdit). A més, les famílies monoparentals gaudeixen des d'aquest curs de les mateixes exempcions en els preus que les famílies nombroses, beneficiant 78.550 títols vigents.
Per al curs 2026-2027, s'impartiran 556 graus, 696 màsters i 252 programes de doctorat. Les universitats catalanes van acollir més de 300.000 estudiants el curs anterior (2025-2026).
La nova programació inclou 34 noves titulacions (9 graus, 21 màsters, 4 doctorats). Destaquen els nous graus de Medicina a la Universitat Ramon Llull (URL) i la Universitat Abat Oliba (UAO-CEU), així com l'increment de places a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). S'ha aprovat un sistema pioner de préstecs condonables per a estudiants de Medicina de la UVic-UCC.
En l'àmbit de la biomedicina, s'implanta el grau en Enginyeria Biomèdica a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En TIC, destaca el grau interuniversitari en Tecnologies i Direcció d'Empreses Agroalimentàries (coordinat per la UPC).
La transformació digital i la intel·ligència artificial estan impulsant canvis en el sistema universitari, amb un increment de titulacions vinculades a IA, ciència de dades i ciberseguretat.
La internacionalització és un eix estratègic, amb 214 estudis impartits íntegrament en anglès (26 graus, 163 màsters, 25 doctorats) i 53 estudis acreditats amb el segell Erasmus Mundus.
Les universitats catalanes continuen impulsant les mencions duals, amb 15 estudis que ja ofereixen aquesta modalitat, combinant formació acadèmica i experiència professional.
El Pla d'enfortiment del català en el sistema universitari ha assolit el 83% de les fites. La nova proposta per al període 2027-2030 s'està treballant i s'estendrà als centres de recerca.
En l'acte inaugural s'han lliurat les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent i les mencions M. Encarna Sanahuja Yll a l'excel·lència en la perspectiva de gènere. Entre els guardonats individuals destaquen Amalia Creus Quinteros (UOC), Cristina Petreñas Caballero (UdL) i Miquel Àngel Prats Fernández (URL).
En la categoria col·lectiva dels premis Jaume Vicens Vives, s'han distingit projectes de la UOC, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Les mencions M. Encarna Sanahuja Yll han estat per a la professora Pilar Rivas Vallejo (UB) i el Grup de recerca Antígona (UAB).
Informació elaborada a partir de la font oficial: Departament de Recerca i Universitats (02/10/2026)