Les ciberestafes han evolucionat dràsticament. Abans, les faltes d'ortografia o el redactat estrany permetien identificar el phishing (suplantació d'entitats). Ara, l'ús de la Intel·ligència Artificial (IA) generativa permet als ciberdelinqüents crear correus electrònics molt més realistes i perfeccionats. L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya adverteix que el 82,6% dels correus falsos d'aquests tipus ja han estat generats amb IA, segons la seva directora, Laura Caballero.

Aquesta sofisticació alimenta el mercat negre de dades personals a la dark web. Després de ciberatacs importants, com el que va patir l'empresa elèctrica Endesa a principis d'any, es venen dades de clients. Aquest material, que inclou signatures i documents d'identitat, permet als atacants suplantar la identitat de les víctimes o crear contingut fals. L'adjunt de l'Agència Espanyola de la Protecció de Dades (AEPD), Francisco Pérez Bes, subratlla la gravetat del problema, indicant que el nombre de víctimes es compta per milions a l'Estat espanyol.

Les ciberestafes són el segon delicte més denunciat a Catalunya, només al darrere dels furts, amb una mitjana d'una trentena de casos diaris notificats als Mossos. Un dels enganys més habituals és l'SMS fals que s'insereix dins del fil de missatges legítims de l'entitat bancària. Davant d'aquests casos, els tribunals civils estan començant a sentenciar a favor dels consumidors, considerant que l'entitat financera també és corresponsable.

Altres tendències de ciberdelictes inclouen el ransomware (segrest de dades), que continua molt actiu, com es va veure amb l'atac a l'Hospital Clínic l'abril 2023. No obstant això, la directora de l'APDCAT, Meritxell Borràs, destaca que cada cop menys empreses paguen rescats (reducció del 85% el 2019 al 23% actual), un senyal que s'està invertint més en prevenció i resiliència informàtica.