L'escriptora peruana Clorinda Matto de Turner ja criticava els trens de Barcelona el 1908

Les notes pòstumes de l'intel·lectual andina, publicades el 1910, descriuen la capital catalana com a industrial però amb un servei ferroviari "gairebé primitiu".

Imatge històrica d'una estació de tren o un tramvia elèctric a Barcelona a principis del segle XX, sense persones reconeixibles.
IA

Imatge històrica d'una estació de tren o un tramvia elèctric a Barcelona a principis del segle XX, sense persones reconeixibles.

L'escriptora i periodista peruana Clorinda Matto de Turner va documentar el 1908 l'activitat industrial de Barcelona, contrastant-la amb el servei ferroviari "gairebé primitiu" durant el seu viatge d'estudi per Europa.

La intel·lectual Clorinda Matto de Turner (nascuda a la regió del Cusco, Perú) va rebre l'any 1908 l'encàrrec de la República de l'Argentina d'estudiar les polítiques educatives per a noies a Europa. Exiliada a Buenos Aires, Matto de Turner era coneguda per la seva defensa de la llibertat de les dones a través de l'educació i la independència econòmica.
Durant aquest recorregut, l'escriptora va passar per Barcelona, una visita que va documentar en les seves notes de viatge. Aquestes observacions es van publicar pòstumament l'any 1910 sota el títol Viaje de Recreo, pocs mesos després de la seva mort a l'Argentina.

"El moviment comercial és activíssim a Barcelona, i els sistemes de locomoció són els últims en la nomenclatura de l’invent: tramvies i òmnibus elèctrics, automòbils, etc.; i no m’explico per què, en aquest concurs del progrés, conserva els ferrocarrils en el seu estat gairebé primitiu, i amb un servei molt dolent."

Clorinda Matto de Turner · Escriptora i periodista peruana
En el capítol dedicat a la capital catalana, Matto de Turner destacava la gran capacitat industrial de la ciutat, que fabricava “des del paper impulsor de la ciència fins a la cigarreta que enverina”, i l'avançat estat dels tramvies i automòbils. No obstant això, la contradicció amb el servei ferroviari ja era evident des de la seva arribada al port de Barcelona.
Aquesta observació, feta fa més d'un segle, destaca la persistència dels problemes de la xarxa ferroviària catalana, un fet que, segons l'autor de l'article, provoca una reacció de “riure potser nerviós” entre el públic que reconeix que la situació s'arrossega des de fa massa temps.