L'ICAB adverteix de la impossibilitat d'implementar la Llei d'Eficiència Judicial sense recursos

La degana Cristina Vallejo destaca 32 fites en els primers 120 dies de mandat, però alerta de la manca de 55 jutges i personal a Barcelona.

Una silueta d'advocats en un passadís d'un jutjat o un edifici judicial modern.

Una silueta d'advocats en un passadís d'un jutjat o un edifici judicial modern.

La nova Junta de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), liderada per Cristina Vallejo, ha complert 32 fites en quatre mesos, però avisa que la Llei 1/2025 d'Eficiència Judicial no es podrà aplicar totalment l'1 de gener per dèficits estructurals.

El balanç dels primers 120 dies de mandat de la nova Junta de l'ICAB ha confirmat el rumb de l'entitat sota el lideratge de la degana Cristina Vallejo. L'equip ha assolit 32 fites dels 100 reptes fixats per a la legislatura, demostrant una voluntat clara de servei i mètode.
Aquestes millores reforcen el paper de l'ICAB com a interlocutor essencial davant les administracions i el situen de nou al centre del debat legislatiu català i nacional. L'objectiu principal és prestigiar la institució per prestigiar, en última instància, la professió en un context de saturació i descrèdit del sistema judicial.

Sense jutges, sense personal i sense digitalització, l'eficiència judicial no pot ser una realitat.

La degana Vallejo ha advertit públicament de la impossibilitat d'implementar al 100% la tercera i última fase de la Llei 1/2025 d'Eficiència Judicial a Barcelona el pròxim 1 de gener sense els recursos necessaris. Aquesta advertència es basa en la realitat diària dels jutjats i no és una crítica gratuïta, sinó una defensa de la justícia.
Entre els dèficits estructurals assenyalats, destaquen la manca dels 55 jutges promesos, la insuficiència de recursos econòmics i de personal, i la digitalització pendent de la jurisdicció penal. L'experiència de la fase 2 ja va evidenciar problemes greus en la gestió de recursos humans, amb un ús excessiu d'interins.
Tot i l'alerta, la degana aposta pel diàleg i la implementació progressiva. Les reunions periòdiques amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i amb la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica són un exemple d'una gestió basada en la cooperació institucional per defensar la justícia i els qui la sostenen.
Comparteix: