Dins la primera prova del procés selectiu de Mossos d'Esquadra, al costat de la subprova de coneixements, hi ha els psicotècnics: 80 preguntes tipus test, amb quatre opcions de resposta cadascuna, que cal respondre en 35 minuts. Fent números, això deixa poc més de 25 segons per pregunta, un ritme que per si sol ja converteix la subprova en un dels moments més tensos de tot el procés.A més de la rapidesa, cal superar una nota de tall: la subprova es puntua sobre 10 i s'exigeix un mínim per quedar apte i continuar a l'oposició. Ni les preguntes en blanc ni les incorrectes resten punts, per la qual cosa una de les primeres recomanacions dels especialistes és senzilla: no deixar cap resposta sense marcar, encara que sigui a l'atzar en els últims segons.
Més enllà del cronòmetre, la dificultat real de la prova és que barreja diversos tipus de raonament, cadascun amb la seva pròpia lògica i el seu propi entrenament.
Raonament verbal
Avalua la capacitat de treballar amb el significat i les relacions entre paraules: sinònims, antònims, analogies o l'intrús d'una sèrie de conceptes. No cal un vocabulari extens, sinó rapidesa per detectar la relació que uneix -o que trenca- les paraules que es presenten.
Exemple: indica quina paraula no té relació amb les altres: llibre, revista, butaca, diari.
Raonament numèric
Posa a prova l'agilitat amb sèries numèriques, percentatges senzills i operacions bàsiques. La clau no és fer càlculs complexos, sinó identificar de seguida quin és el patró que segueix la sèrie.
Exemple: completa la sèrie: 3 – 7 – 15 – 31 – ?
Raonament abstracte
És, per a molts aspirants, el tipus més estrany d'entrada: en lloc de paraules o números, es treballa amb figures geomètriques. Solen presentar-se com a matrius de figures -sovint en graelles de tres per tres- en què cada casella varia segons forma, ombreig o nombre d'elements seguint un patró per files i columnes, i cal endevinar quina figura, d'entre diverses opcions, completa correctament la seqüència.
Raonament espacial
Mesura la capacitat de visualitzar objectes en tres dimensions i imaginar-ne els girs o els plecs. Un exercici habitual és el del desenvolupament pla d'un cub: es mostren les sis cares desplegades sobre un full i cal identificar, d'entre diverses opcions, quin cub en tres dimensions es formaria en plegar-lo.
Practicar cada tipus per separat, i després contra el rellotge.
Des d'OPOCME, acadèmia especialitzada en la preparació d'aquesta oposició, insisteixen que els psicotècnics són, sobretot, una qüestió d'entrenament: a les classes es treballa cada tipus d'exercici per separat -verbal, numèric, abstracte i espacial-, amb trucs i mètodes propis per resoldre'ls més ràpid, abans de passar a la fase de test i simulacres d'examen en condicions reals de temps.
L'objectiu d'aquesta manera de treballar és que, el dia de l'examen, l'aspirant no s'hagi de plantejar com resoldre cada pregunta des de zero, sinó que reconegui de seguida el tipus d'exercici i apliqui el mètode ja entrenat, cosa que estalvia segons preciosos en una prova on el temps és, precisament, el que més hi pesa.
