El Carnaval té les seves arrels en festes paganes d'hivern celebrades ja a l'època dels grecs i els romans. Aquesta celebració està estretament lligada al calendari lunar, ja que la seva data es defineix per la primera lluna plena posterior a l'inici de la primavera. El Dimecres de Cendra, que és el primer dia de la Quaresma i l'últim del Carnaval, s'estableix comptant quaranta dies enrere des del Diumenge de Rams.
Set dies abans del Dimecres de Cendra comença el breu regnat del Carnestoltes. Aquesta festivitat, coneguda com la festa de la carn, és un clar exemple del lligam amb la gastronomia abans del sacrifici quaresmal. El Dijous Gras, també anomenat el dia de la truita, és tradicional menjar botifarra d’ou, truita i coca de llardons.
La Quaresma i el Carnestoltes han representat històricament la lluita entre la diversió i la seriositat, marcant un període d'excessos seguit per un de sacrifici.
La disbauxa i les rues de disfresses acaben amb el Dimecres de Cendra, dia de l'enterrament de la sardina. Aquesta cerimònia teatral simula la mort del Carnestoltes i l'enterrament de l'excés, donant pas a l'austeritat de la Quaresma, on tradicionalment els menjars abundants se substitueixen per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua, permetent només peix els diumenges.
