Fa cinquanta anys, durant el 1976, un grup de dones, moltes acompanyades dels seus fills petits, van protagonitzar un encierro reivindicatiu a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona. L'acció, que va durar 28 dies seguits i va arribar a mobilitzar unes 300 persones procedents de diverses poblacions metropolitanes, va ser una de les protestes més insòlites de l'època de la Transició i ha tingut un ressò limitat en la historiografia oficial.
L'objectiu inicial de l'encierro era exigir la readmissió dels marits, que havien estat acomiadats massivament de Motor Ibérica, la fàbrica dels camions Ebro. La majoria de les participants no tenien experiència sindical ni afiliació política, i van haver d'enfrontar-se a la incomprensió d'alguns dels seus propis esposos. Una d'elles fins i tot va ser denunciada per abandonament del domicili.
L'experiència es va convertir en una inesperada escola de feminisme i democràcia. Les protagonistes s'organitzaven per cuinar, menjar, dormir, debatre i cuidar els infants dins la parròquia, amb el suport dels veïns de Sant Andreu i dels rectors, Josep Camps i Ignasi Pujades, vinculats a la teologia de l'alliberament. La solidaritat dels veïns va ser clau, amb nombrosos donatius que van permetre sostenir l'acció.
Malgrat la determinació de les dones, l'objectiu inicial de revertir els acomiadaments no es va aconseguir. La premsa va cobrir l'esdeveniment de manera limitada, tot i que mitjans internacionals com la televisió sueca van mostrar interès. La protesta va ser desallotjada per la policia, un moment que va generar por entre les participants, que es van lligar als seus fills per evitar perdre'ls.
Mig segle després, algunes de les protagonistes, com Maruja Ruiz Martos i Mercedes López Ramírez, han rememorat aquella experiència en un acte celebrat recentment a la mateixa parròquia. Van destacar la importància de la solidaritat veïnal i com l'acció les va conscienciar sobre el seu paper en la societat i la construcció de la democràcia. L'historiador Pau Vinyes i Roig i la fotògrafa Pilar Aymerich també van participar en l'homenatge, recordant la força i l'organització de les dones.
“"Teníem que dar la campanada, hacer algo novedoso para que nos hicieran caso, porque parecía que aquellos despidos no le importaban a nadie."
“"¡Cuántas chucherías comisteis esos días, eh!"
L'advocada i exdiputada Magda Oranich va assenyalar que, tot i no aconseguir la readmissió dels marits, l'èxit principal va ser la conscienciació de les dones sobre el seu potencial com a protagonistes actives en la societat. Moltes d'elles es van involucrar posteriorment en associacions de veïns, partits i sindicats, marcant un punt d'inflexió en la lluita per la igualtat.
