Un estudi d'Amnistia Internacional conclou que la Fiscalia està obstaculitzant les investigacions judicials sobre l'espionatge massiu amb programaris com Pegasus o Candiru, emmarcat en el cas conegut com a Catalangate. L'ONG ha presentat l'anàlisi a la seu del Col·legi de Periodistes a Barcelona, assenyalant com la justícia ha afrontat l'ofensiva per espiar activistes, periodistes, polítics i advocats vinculats al Procés.
L'informe detalla que deu causes judicials obertes a Barcelona des de fa sis anys, que afecten expresidents de la Generalitat com Pere Aragonès o Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, estan marcades per la "inacció, l'obstrucció de les investigacions i la revictimització de les persones espiades".
L'estudi retreu especialment el paper de la Fiscalia General de l'Estat, malgrat que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha admès haver espiat almenys 18 persones amb programari de l'empresa NSO. Amnistia Internacional reclama que el ministeri públic "abandoni el seu rol de defensor de l'Estat" i es posi al costat de les víctimes, promovent "diligències necessàries per determinar tant la naturalesa i circumstàncies dels fets, com les persones responsables".
Virgínia Álvarez, una de les investigadores, ha qualificat de "trista i clara" la situació on les víctimes "encara no saben ni com ni per què els van espiar". L'informe assenyala que les víctimes pateixen un "cicle sense fi d’obstacles" per obtenir empara i auxili a la investigació per part del ministeri fiscal, que hauria pres actuacions destinades a alentir o aturar els processos judicials.
Amnistia Internacional remarca com el ministeri fiscal dificulta el progrés de les investigacions, oposant-se a diligències sol·licitades per les acusacions i mostrant "dilacions" en valorar peticions que no s'alineen amb els estàndards d'una recerca ràpida i efectiva.
L'ONG també destaca les dificultats per determinar la responsabilitat del CNI i de NSO Group, o dels seus directius. Les víctimes han hagut de demanar comissions rogatòries i ordres europees d'investigació, però l'absència de resposta d'altres països, sovint per "manca de deguda diligència" de les autoritats espanyoles, ha portat a sol·licituds d'arxiu.
L'estudi argumenta que no s'ha d'aturar una instrucció esperant eternament respostes internacionals, especialment quan hi ha altres diligències "útils i necessàries". Acusa la fiscalia d'evitar impulsar aquestes comissions o de revictimitzar els espiats demanant anàlisis telefòniques quan sospiten de serveis de seguretat de l'Estat.
L'informe proposa a la Fiscalia que investigui el Catalangate com una "operació d’espionatge massiu", que promogui una investigació sobre el funcionament de Pegasus i les vulneracions de drets humans, i que sigui proactiva amb les diligències i col·labori amb les víctimes.
A més, Amnistia demana la col·laboració dels poders de l'Estat i institucions europees, impulsar una nova legislació per protegir drets fonamentals (reforma de la llei del CNI i de Secrets Oficials), i la suspensió de l'ús, compra, venda o transferència d'instruments de vigilància massiva.
