La sortida d'Ada Colau deixa un buit polític que va més enllà del lideratge personal. Ella era el punt d'equilibri entre el moviment social i la institució, unint el discurs transformador amb el govern de la capital des del 2015.
Avui, aquest marc ha perdut força, ja que el PSC ha ocupat la centralitat absoluta del debat progressista a Barcelona. Aquesta situació reflecteix una crisi més àmplia de l'esquerra sorgida del cicle del 15-M, on el llenguatge de la ruptura ha estat substituït per la política de gestió.
Els dos candidats principals són Gerardo Pisarello, que representa la vella guàrdia i té el suport d'Ada Colau i d'Ernest Urtasun, i Enrique Martínez, conegut com a Bob Pop, que aporta un relat cultural i mediàtic sense arrelament orgànic.
La posició intermèdia de Barcelona en Comú, sense un perfil clar, és especialment delicada quan falta poc més d’un any per anar a les urnes novament.
Més enllà de triar un cap de cartell, el repte de Barcelona en Comú és construir un nou relat polític adaptat a la Barcelona actual per evitar quedar atrapats entre la nostàlgia del poder i la irrellevància davant l'hegemonia del govern de Jaume Collboni.




