Entre el 2016 i el 2024, Barcelona ha vist tancar una de cada quatre merceries i drogueries, representant una disminució del 25%. El sector de les sabateries i els negocis de pell també ha patit un retrocés important, amb prop del 30% de negocis menys, segons els censos municipals de locals comercials.
El sector de l'alimentació tampoc s'ha lliurat d'aquesta tendència. Les peixateries han disminuït en 141 establiments (gairebé un 25%), les botigues d'ous i aviram un 15%, i les carnisseries un 10%.
Aquest declivi del comerç tradicional es fa palès en exemples com la centenària merceria Perelló, al barri de Sant Andreu, on la tercera generació dubta que la quarta continuï el llegat familiar. La històrica merceria Tarragona, al barri de Gràcia, va tancar a principis de juliol després de 109 anys d'activitat.
Ramon Martínez Perelló, de la merceria Perelló, assenyala la competència dels "grans basars xinesos" com un dels factors que han perjudicat el sector, tot i que destaca la qualitat i el servei diferencial del comerç tradicional.
L'anàlisi de l'evolució dels comerços tradicionals, que inclou merceries, sabateries, negocis de pell, drogueries i perfumeries, així com comerços d'alimentació al detall fora dels supermercats, mostra un retrocés generalitzat. La comparació entre els censos del 2016 i el 2024 evidencia aquesta tendència, que probablement és més antiga.
Les drogueries i perfumeries també han experimentat una davallada significativa, amb la desaparició d'unes dues-centes de les prop de vuit-centes que hi havia el 2016. En l'alimentació, les peixateries i marisqueries són les més afectades, seguides per les carnisseries i les botigues de fruita i verdura.
Pròsper Puig, president de la Fundació Barcelona Comerç, reconeix la realitat del tancament del comerç tradicional però defensa la fortalesa dels eixos comercials i el canvi cap a una professionalització del sector, amb negocis que necessiten presencialitat resistint millor l'impacte de la compra en línia.
Perelló demana "mesures econòmiques" i un "estatus especial" per al comerç tradicional, incloent la flexibilització de normatives municipals sobre retolació, il·luminació o regulació laboral, per facilitar la continuïtat dels negocis.
Malgrat el retrocés d'alguns sectors, el cens general de locals comercials a Barcelona mostra un lleuger augment del 2,6% des del 2016, amb 61.875 locals actius. Activitats com gimnasos, centres de fitness i magatzems han crescut notablement, reflectint canvis en els hàbits de consum i l'auge del comerç electrònic.
L'índex de comerç d'ús quotidià es manté al voltant del 13% a la ciutat, amb variacions significatives entre barris. L'informe municipal destaca la densitat comercial de Barcelona, superior a la d'altres metròpolis, i la seva capacitat d'oferta abundant.
