Aquesta iniciativa busca preservar un element emblemàtic del disseny gràfic de la dècada de 1930, una època considerada d'or per la tipografia a Barcelona. El rètol, que ha estat un referent visual, es trobava en risc de ser eliminat, però una intervenció de darrera hora ha garantit la seva conservació.
La façana on es troba el rètol pertany a un edifici de 1955, obra de l'arquitecte Joan Soteras, conegut per la seva exploració del brutalisme. Aquesta part de l'estructura és l'únic que queda de l'antiga fàbrica, i la seva preservació és crucial per mantenir el testimoni del passat industrial de la zona del Poblenou.
El rètol de Cacaolat, que data de 1933, és un exemple de com el disseny va democratitzar-se en aquella època, arribant a productes de consum quotidià. La beguda, una innovació en el seu moment, va ser un èxit i la seva tipografia es va convertir en una icona local. La llicència d'obres per a una gran promoció de pisos al solar posterior a la façana ha caducat, fet que ha obert una finestra d'oportunitat per a la salvaguarda del rètol.
“"La solució passarà per conservar-los, si pot ser com una mostra d'art urbà."
La decisió de salvar el rètol ha estat impulsada, en part, per l'alarma generada per una professora de tipografia, que va iniciar consultes amb el Museu del Disseny i el Museu d'Història de Barcelona. Aquest últim està estudiant actualment com i on podria acollir la peça, considerant-la un patrimoni singular.
La història de Cacaolat es remunta a 1931, quan el fundador de Letona i el seu fill van viatjar a la Fira Internacional de Budapest i van descobrir uns refrescos de llet i cacau. De tornada a Barcelona, van crear la beguda amb una recepta secreta i el seu logotip distintiu. Aquest rescat s'emmarca en un context on molts rètols històrics de la ciutat han desaparegut, subratllant la importància de preservar aquests elements del paisatge urbà.
