La mesura, que va entrar en vigor el 14 de desembre del 2018, obligava a destinar un 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions a pisos de preu assequible. Segons ha admès el govern municipal del PSC, en gairebé vuit anys només s'han generat 34 habitatges.
La xifra va ser revelada per la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet, durant el ple municipal de juliol, en el debat d'una proposició del PP per derogar la norma i negociar-la de nou amb el sector privat. La proposta popular, juntament amb la de Vox, no va prosperar, amb l'abstenció de Junts i el vot contrari de PSC, BComú i Esquerra.
El PP, liderat per Daniel Sirera, va instar a crear una nova normativa basada en la col·laboració públic-privada, argumentant que "hi ha una cosa pitjor que equivocar-se, i és seguir aplicant una política per orgull ideològic". Damià Calvet (Junts) va coincidir en la necessitat de modificar-la per fer-la "útil", advertint que "estem davant les últimes oportunitats de rectificar".
La tinent d'alcalde Bonet va respondre que "tenim que fer el possible per reformar-la en aquest mandat, no renunciem i batallarem per tenir un 30% clarament efectiu". Tot i el diàleg, cap dels dos grups sembla disposat a fer el primer pas per negociar.
Durant el ple també es van tractar els incidents relacionats amb obres públiques, com els esvorancs a Sant Gervasi i Vallbona, i la llamarada de gas a Sants. L'alcalde Collboni va reiterar "disculpes" als veïns afectats i va criticar els "errors d'empreses o Administracions que alteren la vida de la gent".
Així mateix, es va aprovar una proposició del PSC, amb el suport de BComú i ERC, per instar el Congrés dels Diputats a modificar la llei d'arrendaments urbans i permetre "regular o moderar els increments dels lloguers comercials". L'entitat Barcelona Oberta, tot i compartir la preocupació pel comerç local, discrepa d'aquesta mesura, defensant "més confiança i més incentius".
