Les operacions de compra d'edificis sencers a Barcelona han experimentat una caiguda del 31% en l'últim any, passant de 217 unitats el 2024 a 149 el 2025. Aquesta tendència, celebrada pel consistori, s'atribueix a la combinació de la legislació de vivenda, que inclou topalls en els preus del lloguer i dels lloguers de temporada, i a l'oposició activa dels moviments veïnals. Fonts municipals interpreten aquest descens com un èxit en la lluita contra la especulació immobiliària i l'expulsió de veïns.

Segons l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), sense els topalls legals, els nous lloguers a la ciutat podrien haver costat de mitjana 1.318 euros mensuals, un 13,6% més que els 1.161 euros registrats. L'organisme assenyala que la regulació ha permès estabilitzar els preus, tot i que hi ha interpretacions diverses sobre l'impacte real en el mercat, amb algunes patronals immobiliàries apuntant a un encariment del metre quadrat i una caiguda en la contractació.

Paral·lelament, figures polítiques com Artur Mas, Jordi Turull i Xavier Trias han qüestionat la decisió de dissoldre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) fa deu anys. En declaracions a l'ACN, coincideixen a reivindicar el llegat del partit, tot i que amb matisos sobre com s'ha gestionat posteriorment. Turull suggereix que la dissolució va ser una decisió estructural condicionada per circumstàncies com els casos de corrupció i la pressió de les 'cloacas de l'Estat', mentre que Trias lamenta la pèrdua d'identitat i Mas admet que 'potser ens ho podríem haver estalviat'.

En un altre ordre de coses, s'ha generat controvèrsia al voltant de la propera visita del Papa a Barcelona. Una aliança de col·lectius independentistes, una branca de la masoneria liderada per Joan Francesc Pont Clemente, l'associació Ateos de Cataluña i ERC han anunciat protestes i actes de boicot sota el lema 'Jo no t'espero'. Critiquen que la visita es tracti com un esdeveniment d'Estat, vulnerant la neutralitat institucional i el principi d'aconfessionalitat.