Les gasolineres catalanes naveguen la volatilitat dels preus del carburant

Operadors independents i cadenes locals afronten marges ajustats i canvis en el comportament del consumidor davant la inestabilitat del mercat energètic.

Imatge genèrica d'una pistola de gasolinera al capvespre.
IA

Imatge genèrica d'una pistola de gasolinera al capvespre.

El sector de les gasolineres a Catalunya, especialment les independents, afronta una tensió constant en els marges de benefici a causa de la volatilitat dels preus del cru i la competència. La gestió financera precisa i l'adaptació al consumidor són claus per a la supervivència.

El sector del carburant presenta una gran diversitat, on cada gasolinera opera sota condicions particulars. "Cada gasolinera és un món", assenyala Ramon Fitó, propietari de l'estació de servei Fitó a Badalona, la més antiga de Catalunya. Mentre que els operadors amb capacitat comercial i d'emmagatzematge tenen una perspectiva diferent, aquells sense refineries pròpies han experimentat una compressió dels seus marges. "Nosaltres traslladem els preus dia a dia. I, evidentment, ens hem vist obligats a comprar un producte més car", explica Payá.
Fitó, amb una única localització i capacitat d'emmagatzematge limitada, comenta: "No ens podem anticipar, no tenim capacitat d'especular amb el producte". Per la seva banda, Luis Nieves, president de Nieves Energia, recomana a les petites subministradores una "gestió financera" més acurada davant la "volatilitat extrema" dels preus. Aconsella "aconseguir contractes de subministrament que, amb un termini raonable, permetin optimitzar els recursos".
Ramon Puigfel, director general de Puigfel Carburants i president de l'Associació Provincial d'Estacions de Servei de Barcelona (APESBcn), recorda moments complicats quan "hi havia pujades diàries de 6, 7, 10 cèntims". La seva empresa assegura el subministrament amb un contracte amb Repsol, però fins i tot així, les "declaracions públiques" de figures com Donald Trump o del govern iranià han tingut impacte. "Si una baixada forta de preu t'agafava amb els tancs plens, havies begut oli", lamenta.
Les gasolineres, independentment de la seva mida, han hagut de fer front a un entorn competitiu que busca garantir el negoci. Les empreses sense capacitat de refinatge operen amb marges reduïts, entre el preu de mercat i la competència. En ocasions, com assenyala Payá, "les estacions no han traslladat a preus totes les pujades", i la gasolina no va arribar de forma generalitzada als dos euros en els pitjors moments.
Puigfel explica que moltes gasolineres han venut "amb marges molt més baixos dels que voldrien" per mantenir el volum. Fitó afegeix que "hi ha hagut moments en què hem perdut calés", ja que "si t'adaptes als preus majoristes apujant la gasolina dos cèntims més que el del costat, la gent marxa. No pots sortir del mercat".
La pujada de preus ha afectat el negoci dels operadors independents. Nieves observa que "el consumidor s'ha tornat molt més escrupolós a l’hora de decidir quant pagarà i en quina estació decideix proveir-se". Josep Castany, cap de departament de Sostenibilitat i Energia d'EsclatOil (grup Bon Preu), confirma aquesta "alta sensibilitat dels consumidors al preu" arran de la crisi, i que "el client ha assumit que una notícia que allarga el conflicte implica preus més alts".
Des de Meroil, s'identifica que els usuaris opten per "posar menys gasolina, però anar més cops a l'estació de servei" per esquivar els dies de preus més elevats. Fitó lamenta "caigudes de rendes" a favor d'alternatives "low cost".
La rebaixa de l'IVA als carburants del 21% al 10% i la reducció de l'impost sobre els hidrocarburs han ajudat a contenir el preu final, segons Puigfel, i han revifat el consum. La celebració ve perquè la rebaixa es va aplicar directament sobre els tributs de les estacions, a diferència de la bonificació de la guerra a Ucraïna, que va generar problemes d'adaptació.
Tot i això, la situació post-30 de juny, quan previsiblement decauran les rebaixes, genera incertesa. Payá alerta que "els preus alts continuaran" per la situació geopolítica a l'estret d'Ormuz i l'aturada de refineries. Castany preveu "volatilitat" a curt i mitjà termini.
Les empreses petrolieres no han detectat risc de subministrament malgrat les reserves estratègiques activades per l'Agència Internacional de l'Energia. Puigfel explica que la tensió de preus s'ha degut a la competència per "menys oferta petroliera", ja que el cru de la regió d'Ormuz es destina principalment a Àsia.
Els venedors finals sí que han notat períodes "més conservadors" per part dels proveïdors, especialment durant la guerra. Segons Puigfel, això responia més a "previsions de problemes logístics" que a un buit en els tancs. Nieves minimitza els efectes macro a Espanya, ja que els actors independents s'han abocat a la "refinació nacional", mentre que fora de l'Estat la situació és "molt més complicada".