L'escriptor Daniel Vázquez Sallés, fill del reconegut Manuel Vázquez Montalbán, ha presentat el seu últim llibre, Los felices ochenta (Folch i Folch). En una conversa íntima, Sallés fa un retrat incòmode i divertit d'una dècada marcada per grans figures polítiques i culturals, però també per la sida i les drogues, temes que han marcat profundament la seva pròpia vida.
Sallés confessa que els anys 80 no van ser feliços per a ell, fet que dóna títol al seu llibre. Explica com va renunciar al seu somni de ser director de cinema, una decisió que el seu pare, Manuel Vázquez Montalbán, va acollir amb una frase lapidària: "Com vas a deixar alguna cosa que encara no has fet?". Aquesta saviesa paterna contrasta amb les pròpies crisis personals de l'escriptor.
La vida de Vázquez Sallés ha estat marcada per experiències doloroses, incloent la mort del seu pare als 37 anys i, més recentment, la pèrdua del seu fill Marc als 10 anys. Aquesta última tragèdia, ocorreguda fa cinc anys, l'ha portat a relativitzar la vida i a gaudir de moments que abans passaven desapercebuts. "Ara gaudeixo de coses que abans no hi donava importància", afirma.
Fa vuit anys, l'escriptor va ingressar en un centre de desintoxicació després de descobrir la seva malaltia de l'addicció als 52 anys. Des de llavors, ha deixat completament l'alcohol i la cocaïna, malgrat que la seva parella, la sommelier Meritxell Falgueras, treballa en el món del vi. "Mai més, mai més", assegura.
Sobre el reconeixement com a escriptor, Sallés admet que ser fill de Vázquez Montalbán ha generat apriorismes, fent més complex el camí. Tot i això, defensa la qualitat dels seus llibres, intentant que li agradin prou per poder-los defensar. Es defineix com un "nepo baby boomer", reconeixent els avantatges i els inconvenients de tenir pares amb un cert renom.
Ideològicament, es declara independentista, una posició que ha mantingut tota la vida, tot i haver votat inicialment el CDS. La seva experiència als Estats Units el va fer més d'esquerres. Lamenta la desil·lusió amb la política actual, però insisteix en la importància de votar i implicar-se per evitar futurs "terribles".
Respecte a les figures clau dels 80 com Jordi Pujol, Felipe González i Josep Lluís Núñez, Sallés ofereix una visió crítica. Considera Pujol intel·lectualment potent, a González "el gran engany" de dretes, i Núñez com un personatge "sinistre" que va amagar la destrucció de l'arquitectura modernista de Barcelona. També menciona Joan Antoni Samaranch com un "suro" que va saber flotar entre el franquisme i la modernitat olímpica.
La pèrdua del seu fill Marc ha redefinit la seva perspectiva vital. "Ja que ell no pot viure, he de portar un tipus de vida que al Marc el fes sentir orgullós del seu pare", afirma, marcant el seu objectiu per al futur. També recorda amb emoció el seu pare, especialment en relació amb el Barça, un club que considera "l'exèrcit desarmat de Catalunya".
Sobre els seus inicis amb la cocaïna als 80, ho atribueix a la curiositat i la diversió nocturna, sense preveure les conseqüències. "El problema està a dins del teu cervell", reflexiona, evitant donar lliçons morals i preferint ensenyar amb el seu propi exemple de vida allunyada de les addiccions.
Actualment, Vázquez Sallés gaudeix d'una vida tranquil·la al costat de Meritxell Falgueras, celebrant els seus 60 anys. L'entrevista conclou amb la constatació del seu carisma i sentit de l'humor, elements que el públic ha pogut comprovar en la recent entrevista completa.
