Els resultats aporten noves evidències per millorar el diagnòstic d'aquestes patologies i reduir la necessitat de realitzar biòpsies hepàtiques. Els treballs s'emmarquen en el programa internacional LITMUS, que busca desenvolupar i avaluar biomarcadors per a aquestes malalties hepàtiques.
L'estudi principal, publicat a The Lancet, va analitzar 26 biomarcadors en 1.590 pacients. Va comparar proves sanguínies, panells de biomarcadors i tècniques d'elastografia amb els resultats de biòpsies. El panell proteòmic SOMAScan i tècniques com l'elastografia per ressonància magnètica (MRE) i FibroScan van mostrar alta precisió per detectar fibrosi hepàtica avançada i cirrosi. Les proves sanguínies ELF i ADAPT també van superar els llindars per identificar cirrosi.
Detectar casos de MASH amb risc de progressió va resultar més complex, amb només el panell SOMAScan assolint el llindar de precisió diagnòstica preestablert. La gamma-glutamil transferasa (gamma-GT), una prova sanguínia senzilla, va superar la puntuació FIB-4 com a eina de primera línia.
Els investigadors proposen una estratègia diagnòstica escalonada que començaria amb la gamma-GT, seguida de proves com ELF o FibroScan, i tècniques d'imatge més avançades per a atenció especialitzada. Aquest enfocament podria optimitzar l'ús de recursos sanitaris i reduir procediments invasius.
El segon treball, publicat a Nature Medicine, va avaluar 24 proves diagnòstiques en 357 pacients. L'elastografia per ressonància magnètica va mostrar una precisió superior a FibroScan per detectar fibrosi avançada i cirrosi.
La MASLD afecta entre el 25% i el 30% de la població mundial. La seva forma greu, la MASH, pot evolucionar cap a cirrosi i càncer de fetge. El desenvolupament de tractaments fa necessàries proves diagnòstiques precises per identificar pacients candidats i fer-ne seguiment.
