L'organisme supervisor assenyala que aquesta situació, coneguda tècnicament com a "sobreesforç", és especialment pronunciada a la capital catalana, situant-la entre les ciutats amb les xifres més elevades de l'Estat, només superada per Sevilla i Màlaga. Aquest fenomen es veu agreujat per la presència d'apartaments turístics, que representen un 22,2% dels pisos en zones turístiques de Barcelona.
Les dificultats d'accés a l'habitatge no es limiten al mercat de lloguer. Segons l'informe, una família barcelonina necessitaria nou anys de renda neta per comprar un pis a la ciutat, un esforç que es redueix un 20% si la compra es realitza a l'àrea metropolitana.
El document també posa de manifest les dificultats dels joves per emancipar-se, evidenciat per un increment del 61% en les donacions d'habitatges de pares a fills des del 2019, amb un total de 35.000 transmissions l'any passat. A més, les donacions monetàries s'han triplicat, assolint els 5.500 milions d'euros el 2025.
Per a una parella jove, el cost del lloguer a Barcelona suposa el 47% dels seus ingressos nets, xifra que baixa al 40% a l'àrea metropolitana. En cas de compra, la renda neta equivalent seria de 12,3 anys, només superada per Madrid i Màlaga.
El Banc d'Espanya lamenta la baixa construcció de nous habitatges, insuficient per cobrir la demanda real. Estima que a l'àrea de Barcelona hi ha potencial per construir fins a 120.000 unitats, mentre que a nivell estatal el dèficit acumulat s'estima en 750.000.
