L'últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) situa el bloc independentista a les portes d'una majoria absoluta al Parlament, amb una forquilla d'entre 67 i 74 escons. Aquesta millora respon a l'ascens d'Aliança Catalana (AC), que podria passar de dos a ser la tercera força amb entre 23 i 25 diputats, principalment a costa de Junts per Catalunya. Tot i la possibilitat aritmètica, la formació d'un govern independentista esdevé complexa per la negativa d'ERC i la CUP a pactar amb AC, i la posició més nebulosa de Junts.
El domini parlamentari independentista, entre 2012 i 2024, va ser la base del procés. El bloc Junts-ERC-CUP, que oscil·lava entre els 70 i 74 escons, va garantir la retenció del poder malgrat els xocs constants entre socis. Tanmateix, la pugna partidista i la falta d'un horitzó compartit sobre com avançar cap a la independència van provocar la desmobilització de l'electorat, caient fins als 59 escons a les últimes eleccions. L'aparició d'AC, tot i que inicialment amb dos escons, ha enverinat la possibilitat de qualsevol entesa en l'eix nacional.
Segons Oriol Bartomeus, director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), la priorització de l'agenda independentista que unia el bloc anticapitalista i el centredreta és ara impossible. Bartomeus assenyala que temes com la immigració, que divideix el bloc, són ara molt importants. Per a un de cada cinc catalans, la immigració és el segon major problema, superat només per la vivenda.
El baròmetre de març de 2022 va ser el primer a deixar els independentistes sense majoria absoluta. Les urnes els la van treure el 2024, i només fa un any que els sondejos van tornar a apuntar a una possible majoria. AC ha duplicat la seva projecció des d'aleshores. Joan Rodríguez Teruel, director del CEO, explica que AC atrau vots de totes les formacions, i l'erosió a Junts podria estar a prop del seu límit, mentre que ara és Vox qui la pateix.
El trasvàs de votants de Vox a Aliança Catalana genera dubtes sobre l'agenda real dels d'Orriols, ja que només el 55% del seu electorat reconeix apostar per la via independentista. El seu auge, ajudat pel context internacional, també s'explica pel seu discurs antipolític i el seu missatge islamòfob.
ERC i la CUP reafirmen la seva negativa a pactar amb AC. Oriol López, secretari general adjunt dels republicans, considera inassumible que AC promogui una "minorització nacional" dels immigrants. Des de Junts, s'evita valorar l'enquesta, però hi ha preocupació per la tendència a la baixa. Tot i haver signat un "cordó democràtic" contra Vox i AC, s'han saltat en dues votacions sobre la independència.
L'auge d'AC en municipis petits i capitals de comarca podria ser rellevant. Les enquestes pròpies d'ERC coincideixen amb les del CEO, i jugaran la carta del "vot refugi per a l'esquerra nacional". Bartomeus recorda el pragmatisme del "gen convergente", que podria facilitar pactes amb tots, mentre que ERC aspira a un eix antiautoritari que impliqui el PSC.
La política local pot diferir de l'autonòmica o estatal. Junts va pactar amb els socialistes a la Diputació de Barcelona el 2019, després que pactes PSC-ERC els haguessin apartat de trenta municipis.
