El Papa Lleó XIV va beneir la Torre de Jesús de la Sagrada Família utilitzant el català en els moments clau, modificant la planificació inicial que preveia el castellà. Aquesta decisió es va produir després d'una forta onada d'indignació en la societat civil i les entitats culturals, que va forçar un canvi de rumb en el protocol de l'acte.
Experts consultats assenyalen que aquest episodi posa de manifest la precària situació del català, que requereix una lluita constant per la seva presència. El filòleg Gerard Furest atribueix la polèmica a la "indiferència burocràtica" del Vaticà i a una "progressiva espanyolització de l'Església catalana", influenciada per figures com l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.
La doctora en literatura catalana Júlia Ojeda qualifica Omella de "militant en contra de la catalanitat" i veu en l'intent d'excloure el català una "voluntat diglòssica" per projectar una imatge castellanitzada de Barcelona post-Procés. Considera inadmissible l'excusa de facilitar les coses al Papa, un pontífex poliglot.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, parla d'"hostilitat" i recorda que és impossible que els bisbes ignoressin el llegat d'Antoni Gaudí respecte a la llengua. Subratlla que si el català estigués normalitzat, no hi hauria hagut discussió.
L'anàlisi també critica la "deixadesa institucional voluntària" del Govern i del Departament de Política Lingüística, així com de l'Ajuntament de Barcelona, per la seva inactivitat davant la polèmica. Ojeda lamenta que aquesta situació permeti la "folklorització" de la llengua, convertint-la en un element simbòlic.
Gerard Furest defensa que la salvació estructural del català passa per assolir un estat propi, prenent com a referent Andorra i els seus "mètodes coactius". En canvi, Escuder i Ojeda consideren que l'Estatut ofereix marge d'actuació i defensen la "voluntat política" d'aplicar la legislació vigent i blindar la immersió lingüística a les aules.
