La mostra, que parteix d'un projecte de Janice Li a la Wellcome Collection de Londres, ha estat adaptada per Blanca Arias i Júlia Llull. Amb més de 400 peces, el recorregut posa en diàleg obres d'art, documents, objectes històrics i instal·lacions contemporànies per abordar la influència de la història en la idea de bellesa.
Els ideals de bellesa humana han existit sempre, i l'exposició explora els mecanismes de construcció d'aquests cànons, amb la mirada posada a reivindicar "els cossos i les belleses exclosos de la norma". Segons una de les comissàries, Júlia Llull, aquests cànons "han delimitat el que els cossos poden fer, poden desitjar o poden ser", i destaca les lluites transfeministes per "proposar altres formes de bellesa".
Per a Blanca Arias, també co comissària, la mostra ajuda a "ampliar el nostre imaginari" i, amb això, "allò que considerem bell i allò que considerem desitjable". La proposta presenta un ventall de peces on cossos dissidents es rebel·len contra les normes a través de l'art.
La mostra explora també la relació entre filosofia, art i ciència en la definició i consecució de la bellesa, així com la creació de necessitats pel mercat per mantenir cossos desitjables segons el cànon imperant, que és constantment canviant.
Una de les àrees de l'exposició està dedicada a les olors, on es poden ensumar perfums i ungüents femenins del Renaixement o una aproximació a l'olor de personatges històrics masculins com Napoleó o Tutankamon.
En conjunt, les 400 peces mostren com la bellesa està condicionada per la moralitat, l'estatus, la salut, l'edat, el gènere o l'origen ètnic. S'hi poden veure obres d'artistes com William Hogarth, Angélica Dass, Laura Aguilar, Juno Calypso, Zed Nelson, Shirin Fathi, Narcissister, Ismael Smith, Isidre Nonell, Josep Masana, Colita, Sandra Gamarra, Esther Ferrer, Regina José Galindo, Maria Alcaide, Colectivo Ayllu, Lorenza Böttner, Marina Vargas, Arvida Byström, Harriet Davey o Renaissance Goo x Baum & Leahy.
