Fa un segle, el 10 de juny de 1926, es van produir dos esdeveniments rellevants a Barcelona que han marcat la història de la ciutat. A les 11 del matí, les autoritats van inaugurar el Metro Transversal, la línia que avui coneixem com la L1, a l'estació de la Plaça de Catalunya. Poques hores després, entre les cinc i les sis de la tarda, moria a l'Hospital de la Santa Creu Antoni Gaudí, tres dies després de ser atropellat per un tramvia a la Gran Via.
La commemoració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, amb una gran expectació mediàtica, la recreació de la seva imatge amb drons i la presència del Papa a la Sagrada Família, ha fet passar gairebé desapercebuda l'efemèride del Metro Transversal. Aquest fet contrasta amb la celebració del centenari del Gran Metro (actual L3) l'any 2024, que va ser el primer suburbà de la ciutat, inaugurat el 31 de desembre de 1924.
Segons Ferran Armengol, professor de Dret Internacional i president de la Coordinadora pro Museu del Transport de Barcelona, el Metro Transversal va ser considerat un 'mimado' per l'Administració. L'Ajuntament de Barcelona va adquirir accions de la companyia promotora, Ferrocarril Metropolitano de Barcelona SA, i va subvencionar el preu del bitllet per fer-lo més atractiu que el del Gran Metro, que inicialment era més car i tenia menys parades. Aquesta situació va culminar el 1961, quan el Gran Metro va ser absorbit pel Transversal, convertint-se aquest últim en la L1.
La història del Transversal també inclou un episodi tràgic: l'11 de març de 1924, onze treballadors van morir en un despreniment durant la construcció de la línia a la Gran Via, a l'alçada del carrer de Villarroel. Aquesta tragèdia, el pitjor accident del metro de Barcelona, no té cap placa commemorativa.
El nom 'Transversal' prové del pla urbanístic de Léon Jaussely, que preveia una línia similar. Tot i que Jaussely la volia més a prop de la Sagrada Família, el pla de l'enginyer Fernando Reyes Garrido, que apostava per la Plaça de Catalunya i la Gran Via, va prosperar. L'enginyer Esteve Terradas va ser l'executor de les obres, destacant el pont a la Plaça de Catalunya. La construcció va ser finançada en part per l'empresari Horacio Echevarrieta, amb la mediació de Francesc Cambó.
Una particularitat del Transversal és el seu ample de via, de 1.674 mil·límetres, l'original espanyol definit el 1844 i conegut com a 'sis peus de Burgos'. Aquesta distància, diferent de l'ample estàndard internacional, es manté avui a la L1, a diferència de la resta de línies de metro de Barcelona.
