El Consell de Ministres ha informat al jutjat d'instrucció 32 de Barcelona que el CNI va rastrejar les comunicacions dels dos exdiputats del Parlament de Catalunya després de la sentència del Suprem contra els líders independentistes. Aquesta informació, prèviament classificada, s'ha fet pública en resposta a una de les investigacions judicials sobre l'ús del programari Pegasus.
Fernández i Riera havien presentat una querella arran de la detecció del programari Pegasus als seus dispositius, segons van destapar els informes del laboratori Citizen Lab. El CNI va justificar la intervenció per presumptes "activitats contràries a la seguretat nacional", assegurant que es va realitzar de forma legal i amb el permís del jutge competent.
L'espionatge a David Fernández es va estendre durant aproximadament un any i mig, entre finals del 2019 i juny del 2020, un període posterior a la condemna als líders del procés. Tot i haver deixat la política institucional, Fernández mantenia vincles amb el moviment independentista i les mobilitzacions derivades de la sentència. Cal destacar que Fernández no figurava a la llista inicial de 18 espiats facilitada per l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, si bé Riera sí hi era inclòs.
El telèfon de Carles Riera va ser objecte d'escolta entre juny del 2020 i maig del 2022, coincidint parcialment amb el seu mandat com a diputat al Parlament. En el mateix informe, el Govern nega haver investigat l'exdiputat Albert Botran, malgrat que Citizen Lab també va detectar rastres de Pegasus al seu mòbil.
La desclassificació de la informació permet a l'actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, detallar la "naturalesa" de les activitats que van motivar l'espionatge. No obstant això, s'ha optat per "l'ocultació expressa" de fragments dels autos judicials que puguin revelar "activitats, mitjans i procediments i fonts d'informació" del CNI.
Aquest cas s'afegeix a la desena d'investigacions obertes relacionades amb l'ús de Pegasus, amb diferents recorreguts judicials als jutjats de Barcelona.
