La primera jornada del congrés s'ha centrat en la Guerra Civil i el franquisme, abordant temes com la mobilització femenina, l'activitat sindical, l'organització territorial de l'antifranquisme i la projecció del PSUC més enllà de Catalunya. La ponència inaugural va ser a càrrec de José Luis Martín Ramos.
La sessió ha explorat episodis, actors i àmbits diversos de la trajectòria del partit, oferint un recorregut pels reptes i transformacions dels dos períodes. La trobada compta amb investigadors de diferents generacions, combinant trajectòries consolidades amb noves perspectives.
Demà, 1 d’octubre, la segona jornada se centrarà en el paper del PSUC durant la Transició, analitzant l'eurocomunisme, la cultura política i la mobilització social. La jornada es tancarà amb comunicacions de recerca sobre noves línies d'estudi del partit.
“"La participació conjunta d’institucions públiques, universitats i entitats del teixit associatiu posa de manifest la voluntat i la capacitat de construir una xarxa estable al voltant de la recerca, la memòria i la cultura política."
“"La suma de mirades i experiències permet mantenir viva la recerca sobre la nostra història, generar nou coneixement i fer-lo arribar al conjunt de la societat."
Aquesta tercera edició, que dona continuïtat als congressos de 2006 i 2016, és especialment rellevant pel 90è aniversari de la fundació del PSUC, que es va produir el 26 de setembre de 1936. El partit es va incorporar al Govern d’unitat antifeixista de la Generalitat de Catalunya poques setmanes després.
El congrés compta amb la participació del Memorial Democràtic, sis universitats catalanes (UAB, UB, UdG, UdL, UPF, URV), tres fundacions (Cipriano García, Nous Horitzons, Josep Comaposada) i l’Associació Catalana d’Investigacions Marxistes.
