En el segon dia de la seva visita a Catalunya, el papa Lleó XIV ha revelat una faceta més relaxada i propera durant la seva estada a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona. Allà ha conegut Renzo, un nen de sis anys, que li va enviar una carta explicant les dificultats que afronten moltes famílies a la ciutat. El pontífex ha llegit personalment la missiva, plena de preguntes sobre els gustos del papa i les injustícies que el nen observa al seu entorn.
Renzo va preguntar al sant pare si li agradava el futbol. El papa va confessar que, tot i que ara practica el tenis, de jove va jugar a futbol americà i també va ser defensa en partits de futbol amb seminaristes al Perú. "El futbol ens ajuda a entendre que la vida no és una carrera solitària. Es juga en equip i s’ha d’aprendre a córrer plegats", va reflexionar el pontífex.
Entre rialles, Lleó XIV va admetre que no volia ser papa de petit, però sí que va sentir des de jove la crida de Déu per dedicar la seva vida al servei religiós. També va haver de respondre qüestions més complexes plantejades per Renzo, com ara les preocupacions dels seus pares, la situació de les persones sense llar a la ciutat i la dicotomia entre rics i pobres.
Déu vol que hi hagi pobres i rics?
Durant la visita, el papa també va escoltar els testimonis de representants d'institucions que treballen amb col·lectius vulnerables al barri del Raval, com Cristina García de Càritas Barcelona, Xavier Agramunt d'Obinso, i Encarna Jordan de l'Associació SICAR. Aquests van compartir la duresa i la impotència que sovint senten en la seva tasca d'ajuda.
En resposta a aquestes inquietuds, el papa Lleó XIV va fer una crida acompanyar i promoure "els qui més ho necessiten", lamentant la pèrdua del "sentit de la dignitat sagrada de l’ésser humà". En un discurs pronunciat íntegrament en català, va subratllar la importància de mantenir l'esperança en la capacitat de les persones per "recuperar el seu rumb" i en la "força transformadora" de "l’amor de Déu".
Finalment, el pontífex va reivindicar la figura dels avis, demanant que no es normalitzi la solitud de la gent gran i reclamant que "encara que no siguin els nostres avis, no permetem que se sentin sols ni desprotegits".
