La definició dels límits del Port de Barcelona pot ser objecte de debat, però si ens centrem en l'extrem més septentrional, proper al centre de la ciutat, trobem l'escullera de la bocana nord. Aquest punt és assenyalat per una torre pintada a ratlles verdes, il·luminada de nit, que serveix com a indicació d'entrada a les instal·lacions per a les embarcacions.
L'accés a aquesta zona del port és restringit, requerint travessar el passeig de Joan de Borbó i la zona de la gestió de Marina Vela. Després d'un control de seguretat i de passar per un moll amb iots, s'arriba a una recta d'uns 400 metres que condueix a la torre verda, bloquejada per una tanca. La part final del moll fins a l'escullera és una àmplia superfície de ciment des d'on s'observa l'activitat constant del tràfec portuari.
Des d'aquesta ubicació privilegiada, es gaudeix d'una vista clara de les terminals de creuers i ferris, la zona logística dels estibadors, la platja de contenidors i diverses empreses. També es distingeix la muntanya de Montjuïc, especialment el seu vessant sud-oest, conegut com el Morrot, on es troba el far de Montjuïc. Aquesta infraestructura, inaugurada el 1925 i dissenyada per l'enginyer Josep Cabestany, va ser reformada fa dues dècades sense que s'hagin definit nous usos més enllà de la seva funció com a far.
En girar la vista cap al nord, es divisa l'Hotel W, espais del Port Vell com el World Trade Center (WTC) amb la Torre de Jaume I, el Maremàgnum, i edificis de la ciutat amb el Tibidabo al fons.
Aquesta bocana també ha estat seleccionada per a la instal·lació de les primeres estructures del projecte RegenPorts, impulsat per la Fundació BCN Port amb la col·laboració d'Ocean Ecostructures. Aquestes planxes verticals, dissenyades per regenerar la vida marina en un entorn portuari, s'estan col·locant a les parets interiors del moll, entre dos i nou metres de profunditat.
