El Tribunal Suprem fixarà una doctrina sobre el marge d'actuació dels municipis per regular, mitjançant el planejament urbanístic, la implantació de salons de joc, bingos, casinos i altres establiments d'apostes. Aquesta decisió arriba després d'admetre a tràmit un recurs de cassació de l'Ajuntament del Prat de Llobregat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar part del seu pla urbanístic per restringir la instal·lació de noves cases d'apostes.
La qüestió arriba al màxim tribunal després d'anys de debat social i polític sobre els locals de joc, especialment pel que fa al seu impacte en els joves i el risc d'addicció. Segons dades del 2025 del Pla Nacional de Drogues, un 13% dels estudiants de secundària espanyols han jugat en línia i un 20,9% de forma presencial, malgrat la necessitat de ser major d'edat.
Diversos ajuntaments catalans, com Barcelona, l'Hospitalet i el Prat, van modificar els seus plans urbanístics per limitar noves obertures després de la pandèmia. La Patronal del Joc Privat de Catalunya (Patrojoc) va recórrer aquestes mesures, i el TSJC els ha donat la raó, considerant que les administracions locals excedien les seves competències i que la regulació del joc és autonòmica.
L'admissió del recurs pel Suprem obre un debat d'abast estatal. El tribunal haurà de determinar si l'autonomia local i les competències municipals en urbanisme permeten imposar distàncies o zones d'exclusió, o si aquestes restriccions envaeixen la regulació autonòmica del joc.
Fonts de Patrojoc han expressat sorpresa per l'admissió a tràmit del Suprem, ja que consideren que la sentència del cas de Barcelona ja era del mateix tribunal i que el recurs podria tenir "poc recorregut". La normativa catalana ja imposa restriccions, com una distància mínima de 1.000 metres entre locals autoritzats i la prohibició d'instal·lar salons a menys de 100 metres de centres educatius.
Catalunya limita el nombre d'autoritzacions: 126 salons de joc, 75 sales de bingo i quatre casinos, a més del centre recreatiu de Vila-seca i Salou. Segons dades del 2025, ja s'han concedit totes les llicències de casinos i salons, i 73 de bingos.
El cas del Prat presenta una paradoxa, ja que el municipi no té bingos ni casinos, només un saló de joc en un centre comercial proper a Cornellà. La patronal considera que els plans municipals "no tenen impacte" però els recorren per "defensar les competències i evidenciar la demagògia" del sector.
Segons un estudi del Departament d'Economia, Catalunya és la vuitena comunitat amb més sales de joc (4,6% del total) i l'última en ràtio per habitant (2,4 per cada 100.000 persones), molt per sota de la mitjana espanyola (8,8).
Entre 2015 i 2024, el nombre de salons, bingos i casinos va créixer un 13,3% a Catalunya, principalment per l'auge dels bingos. A Espanya, l'increment va ser del 43,9%. Catalunya destaca però per tenir el major nombre de màquines escurabutxaques en bars (33.611), tot i que la xifra ha disminuït recentment.
