L'estudi, basat en els horaris oficials de maig del 2000 i novembre del 2025 (abans de l'accident de Gelida), indica que els combois necessitaven fins a mitja hora menys per completar algunes rutes. Aquesta diferència s'explica, en part, perquè fa 25 anys molts trens feien menys parades.

L'anàlisi va considerar els temps més curts dels trajectes en direcció a la capital catalana, prioritzant els serveis amb menys parades i els que registraven els temps més ràpids tant fa un quart de segle com recentment, excloent els primers i últims trens del dia per no ser representatius.

Ramírez argumenta que l'augment de trens i parades obliga els serveis més ràpids a cedir espai, allargant els temps de viatge o, fins i tot, provocant la desaparició dels trens semidirectes. Per això, defensa la necessitat d'ampliar la capacitat de la xarxa per poder oferir tant serveis amb totes les parades com semidirectes.

Per la seva banda, Joan Carles Salmerón, director del Centre d'Estudis del Transport, atribueix aquesta situació a una manca d'inversions en infraestructures, que ha debilitat el sistema ferroviari. Assenyala que, tot i que les inversions van començar fa uns tres o quatre anys, les obres en curs també han contribuït a l'allargament dels temps de viatge.

Salmerón també reclama la recuperació dels trens semidirectes, la qual cosa implicaria la construcció de noves vies d'avançament. Celebra que la Generalitat estigui elaborant un pla de serveis, una eina que considera crucial i que ha estat absent durant dècades, ja que fins ara només s'havien prioritzat els plans d'infraestructures basats en la construcció física.

Les línies que connecten el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre amb Barcelona són particularment afectades. Un trajecte des de l'Aldea-Amposta o Tortosa fins a Sants, que el maig del 2000 durava 1 hora i 59 minuts i 2 hores i 10 minuts respectivament, el novembre del 2025 s'allarga a 2 hores i 14 minuts i 2 hores i 26 minuts. També s'observen increments de temps en les connexions amb Valls i Tarragona.

Les solucions proposades per Adrià Ramírez inclouen el manteniment de la infraestructura per prevenir incidents i l'ampliació de la capacitat de la xarxa, com la quadruplicació de vies entre Castelldefels i El Prat, o la triplicació entre Montcada i Reixac i Mollet del Vallès. A més, esmenta la necessitat de més vies per aparcar trens i tallers de reparació, i critica els 11 estudis del Ministeri de Transports que estan endarrerits.

Finalment, Joan Carles Salmerón adverteix que el creixement demogràfic de Catalunya, que podria arribar als 10 milions de residents, requerirà noves línies i estacions per atendre l'augment d'usuaris de tren. Recorda que l'últim pla d'infraestructures que es va complir data dels anys 60 i 70, quan la població era significativament menor.