El debat intern a Esquerra Republicana de Catalunya a Barcelona se centra en la necessitat de superar les divisions i projectar una imatge de partit útil per a la ciutat. Una de les candidatures que aspira a liderar la federació ha destacat la seva aposta per una candidatura àmplia, que ha dialogat amb tots els sectors, independentment de les seves posicions anteriors en congressos, amb l'objectiu de fer que Esquerra torni a ser rellevant per als barcelonins.
Aquesta proposta inclou la creació d'un consell assessor per a la federació, integrat per experts, antics càrrecs orgànics i ex-càrrecs electes. La finalitat és evitar errors passats i assegurar una visió de futur. La candidatura subratlla que Esquerra Barcelona és més que un partit polític, amb la voluntat de guanyar hegemonia mitjançant una forta presència tant al carrer com a les institucions. Es posa èmfasi en l'enfortiment dels casals com a centres de decisió política i en la creació d'aliances estables amb la societat civil organitzada que comparteixi la visió d'una Barcelona amb habitatge digne, defensa de la llengua catalana i compromís amb l'emancipació social i nacional dels Països Catalans.
El debat d'Esquerra Barcelona és si som útils i transformem, independentment d'etiquetes, o si seguim immersos en la baralla estèril i interna constant. Cal diferenciar entre discrepància i confrontació.
Pel que fa a la relació amb el grup municipal, la candidatura defensa que els membres del grup no han de ser tractats com a elements externs a l'organització. Es rebutja l'ús de la federació com a eina de confrontació interna o com a contrapoder, ja que la militància és qui ha de decidir el posicionament polític i la federació ha de marcar el rumb. Així mateix, es considera que la federació de Barcelona, com a principal federació, ja té un poder inherent i reconegut dins les decisions nacionals del partit, sense necessitat de ser un contrapoder.
Sobre els pactes postelectorals, la candidatura insisteix en la importància de la militància en la presa de decisions. Es destaca que els pactes han de ser compartits i votats per l'organització, amb la militància com a agent actiu, i no només com a validadora de decisions ja preses. En relació amb un possible pacte amb Jaume Collboni, es prioritza guanyar les eleccions i activar l'organització per ser l'alternativa al PSC a Barcelona, recordant que en el passat ja es va rebutjar una entrada al govern municipal per qüestions de context.
