Aquestes persones, que van ser detingudes i torturades a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, situada a la Via Laietana, durant el franquisme, van poder accedir a l'edifici el passat 18 de desembre. La visita es va realitzar en el marc d'una investigació de la Fiscalia de Memòria i Drets Humans de Barcelona, arran de les seves denúncies. La seva experiència ha estat compartida públicament, destacant el profund impacte emocional que els va suposar.
“"L'impacte emocional no es pot descriure."
Un dels testimonis va romandre vint dies sota tortures, mentre que altres van estar detinguts durant trenta-dos dies. Tornar a la Via Laietana no va ser fàcil per a cap d'ells, que van confessar haver sentit ansietat i dubtes abans de la visita. Malgrat això, van decidir afrontar-ho en nom de totes les persones represaliades que van patir situacions similars o pitjors.
Durant la visita, van ser acompanyats per una persona de la seva elecció i es van reunir amb la fiscal per compartir la seva experiència. Un dels testimonis va expressar que la situació generava sensacions contradictòries: per una banda, tornaven al lloc on van ser retinguts i torturats, però per l'altra, era un pas més cap a la no impunitat de la dictadura. En entrar, no van reconèixer els calabossos, i van descriure que els interrogatoris es realitzaven en un espai que semblava una biblioteca, on es discutia de política per intentar obtenir informació.
Els testimonis van subratllar la importància de resistir durant el franquisme i van lamentar no haver pogut veure la sala on van patir les tortures. Representants d'entitats memorialistes han denunciat les modificacions realitzades als calabossos, que consideren que "amaguen la veritat". Per això, demanen que la Prefectura de la Policia es converteixi en un espai de memòria democràtica, argumentant que l'edifici té "incomoditats" que el fan poc adequat com a espai policial actual.
“"Encara que hi hagi policies dins, aquest és i serà un espai marcat per la tortura."
Acompanyats per una entitat de drets humans, han insistit en la importància de la memòria perquè les generacions més joves puguin comprendre què va ser la dictadura i què podria tornar a ser si no es recorda. La fiscal ha manifestat la voluntat de canviar els usos de l'edifici, però les entitats memorialistes han deixat clar que no acceptaran "una placa a la façana", sinó que volen que es reconegui que hi va haver tortures i que els noms dels responsables quedin registrats en la història.
