Nascut el 1837 i traspassat el 1906, Bordas i Estragués va ser un dels grans impulsors del teatre durant la Renaixença catalana, tot i que la seva rellevància no va assolir la de figures com Frederic Soler Pitarra o Àngel Guimerà. La seva trajectòria acadèmica el va portar a llicenciar-se en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.
L'any 1872, va obtenir una plaça de professor de llatí i retòrica a l'institut d'Eivissa, on va conèixer la seva esposa, Trinitat de la Cuesta. La parella va tenir quatre fills, entre ells, Josep Bordas de la Cuesta, qui posteriorment seria alcalde de Castelló en tres ocasions durant el primer terç del segle XX. A més de la seva tasca docent, Ramon Bordas i Estragués va presidir el Certamen de l'Associació Literària.
La seva prolífica obra dramatúrgica el converteix en l'autor castelloní més destacat en aquest camp. Va escriure un total de vint-i-dos textos, dels quals dinou van ser estrenats al Teatre Romea de Barcelona. Aquest teatre, a finals del segle XIX, era un referent per a la petita burgesia i les classes populars, un autèntic temple del teatre català de l'època, on es representaven obres de tradició dramàtica renaixentista.
“"No estranyeu, donchs, qu'en catalá os parli; perqué, si be la llenga oficial de l'associació no es pas la catalana, com jo pensó que deuria serla, es n'obstan per son origen esencialment catalana la festa que celebrem ..."
El seu amor per la terra i la llengua catalana es reflecteix en el discurs que va pronunciar el 1889 al Certamen literari de Girona, on defensava l'ús del català malgrat que no fos la llengua oficial de l'associació. A més de la seva producció teatral, va publicar un llibre de poesies i, el 1888, un recull de deu obres sota el títol Teatro Català. Obras Dramáticas.
