El retorn del cap de l'executiu català coincideix amb un moment de màxima exigència política. El Govern, que actua en minoria, ha de gestionar carpetes crítiques com la crisi de Rodalies, les protestes en el sector de l'ensenyament i la sanitat, i el debat sobre el finançament autonòmic a Madrid. Aquesta fragilitat parlamentària obliga el PSC a dependre dels suports d'ERC i els Comuns, que miren de tensar la corda per obtenir concessions.
Si els pressupostos no surten endavant en termes raonablement alineats amb el seu projecte, el president té davant seu diverses opcions. La més audaç seria dissoldre i convocar.
L'estratègia de l'avançament electoral es planteja com una eina de pressió. Tot i que un avançament comporta riscos, com la manca de garanties d'una majoria més estable, podria ser una sortida racional si el bloqueig esdevé estructural. Aquesta amenaça busca modular les pretensions dels socis externs i posar a prova la fragmentació de Junts i la capacitat de resistència d'ERC davant unes noves urnes.
En l'àmbit estatal, una victòria consolidada dels socialistes a Catalunya suposaria un suport simbòlic per al govern de Pedro Sánchez. Amb tot, Illa haurà de decidir si la seva fortalesa resideix a mantenir l'estabilitat institucional o a assumir el risc d'un pols electoral abans que el desgast de la legislatura sigui irreversible.
