L'alimentació s'ha convertit en la partida que més ha crescut en el pressupost familiar per cobrir les necessitats bàsiques a l'AMB durant els últims vuit anys. Segons l'estudi presentat aquest juny, el percentatge dedicat a omplir el rebost ha passat del 17,7% el 2016 al 22,6% el 2024, un increment de gairebé cinc punts. Aquest augment supera el guany de pes de l'habitatge, que ha pujat del 33,1% al 35,5% en el mateix període.
Altres partides com el transport i l'oci han vist reduït el seu pes en el pressupost. La despesa en entreteniment ha disminuït del 8,1% al 6,9%, mentre que la destinada a desplaçaments, tant en vehicle propi com en transport públic, ha caigut dràsticament del 7,7% a l'1,9%.
“"El sistema agroalimentari globalitzat està en un moment de pressió"
Des de l'AMB atribueixen aquest encariment generalitzat dels aliments a factors com el creixement de la població mundial, la urbanització, els efectes del canvi climàtic, la dificultat per accedir a aigua i terres de conreu, i conflictes internacionals. La complexitat de les cadenes alimentàries, amb més intermediaris i una major activitat en distribució, també fa els productes més sensibles a l'alça dels combustibles.
L'estudi també reflecteix un canvi d'hàbits alimentaris. El percentatge de persones a l'àrea metropolitana que no poden permetre's menjar proteïna cada dos dies ha augmentat de l'1,8% el 2017 al 6,1% el 2026. Paral·lelament, el nombre de ciutadans adherits a la dieta mediterrània ha baixat del 75% el 2016 al 56% el 2022.
“"Si l'increment dels preus de l'alimentació es continua prolongant i no hi ha ajudes alimentàries [...] hi haurà col·lectius de la població que tindran més dificultats per accedir a certs productes"
L'AMB destaca la importància d'inculcar hàbits alimentaris adequats i educació ambiental a les escoles, així com de protegir el petit comerç de barri per fomentar opcions saludables. Tot i que l'obesitat infantil ha disminuït, l'obesitat adulta es manté estable en el 15%.
