Cada 11 de maig, el carrer Hospital de Barcelona s'omple de les aromes de romaní, farigola, mel i fruita confitada amb la celebració de la Fira de Sant Ponç. Aquesta edició reuneix una cinquantena de parades entre la plaça de Sant Agustí i la Rambla, oferint herbes medicinals, ramells i productes que molts compradors busquen any rere any, mantenint un vincle amb una tradició que es remunta a herbolaris i apicultors medievals.
Malgrat conservar la seva aparença tradicional, diversos paradistes assenyalen que la fira ha perdut l'envergadura d'altres anys. Recorden temps en què hi havia parades a banda i banda del carrer, més presència d'herbes i un moviment més intens. Actualment, s'observen trams sense parades, dificultats logístiques per al muntatge, un canvi notable en el perfil del públic i un relleu generacional incert. No obstant això, la jornada continua atraient compradors fidels, veïns habituals i visitants curiosos.
Un apicultor amb 35 anys d'experiència a la fira, propietari de Mel Pallars, destaca la importància de la venda directa per sobreviure en el sector. Explica que la mel a l'engròs mai ha estat rendible i que els consumidors valoren cada vegada més la proximitat del producte. Tot i això, el sector apícola s'enfronta a reptes creixents a causa del canvi climàtic i l'augment dels costos de producció, amb una disminució preocupant de les abelles i una producció més irregular.
“"Les abelles van en declivi. Es mor la meitat de les caixes cada any. És un problema, l'apicultura acabarà pràcticament a zero."
Un herbolari, que torna a la fira amb la seva parada Ona Mare Terra després de la pandèmia, subratlla la importància de la Fira de Sant Ponç com a cita mítica per al seu ofici. Observa un públic més divers, amb clients que tenen un gran coneixement d'herbes i d'altres que s'acosten amb molts dubtes. Defensa la unió entre la medicina tradicional i la convencional, destacant el paper de les infusions per a problemes quotidians i la reducció de l'ús innecessari de fàrmacs.
Des de L'apotecari, un altre comerç present des de 2018, es constata un canvi en la manera d'apropar-se a l'herboristeria. Mentre abans venia gent molt conscienciada, ara el públic s'acosta més a passar el dia, com si fos una festa. Lamenten la pèrdua del coneixement popular sobre les plantes, tot i que valoren positivament les primeres hores de la jornada. Una propietària de Codonyeria Maria, amb 66 anys i 56 d'experiència a la fira, recorda una fira molt més intensa i lamenta la pèrdua d'elements tradicionals, tot i que el públic encara recorda la festa.
La venda de fruita confitada també té el seu espai, amb una parada que compta amb un vincle familiar de dècades amb el carrer Hospital. Els seus responsables distingeixen entre el públic que només mira i el que compra, sent aquest últim principalment gent gran o fills que compren per als seus pares. Proveïdors com Conservas Vilamajor, que subministren fruita confitada des de fa 45 anys, confirmen la pèrdua de moltes parades per la manca de relleu generacional, tot i que la fira continua sent important per a la facturació anual i la visibilitat del producte.
