La pràctica de la policia d'infiltrar-se en organitzacions diverses, com ara reunions, manifestacions o marxes de vaguistes, és un fet conegut quan es preveu que les decisions preses puguin generar problemes per a l'ordre públic. No obstant això, la discreció d'aquests agents és crucial, ja que en un context de normalitat democràtica, cap normativa jurídica permet afectar drets fonamentals i llibertats públiques sense una autorització judicial prèvia i una justificació sòlida i proporcionada.

El cas que ha provocat la controvèrsia recentment no sembla complir aquestes condicions. Els afectats van descobrir la infiltració en una reunió del sindicat de docents, fet que ha provocat una indignació generalitzada i justificada.

La resposta del departament d'Interior ha estat que un decret d'organització intern avala la decisió d'infiltrar-se en la reunió, que es va celebrar en el context de les vagues posteriors. Tanmateix, aquesta justificació és qüestionable. Els reglaments interns només poden regular actuacions dins d'un departament administratiu i no poden, en cap cas, afectar drets fonamentals. La llibertat sindical és un dret clarament protegit, i les limitacions a la sindicació i la vaga, establertes per la Constitució i les lleis, no inclouen aquest tipus d'actuació sense un control judicial previ, motivat i proporcional, circumstàncies que no es donen en aquest cas.

Per tant, si el decret intern preveu aquestes actuacions, podria ser considerat nul i, per tant, inaplicable per qualsevol ordre jurisdiccional o anul·lable per la jurisdicció contenciosa administrativa. Si el decret no empara aquestes accions, la situació seria encara més greu. En qualsevol cas, el departament d'Interior ha de donar explicacions, ja sigui a través de la direcció dels Mossos d'Esquadra o del propi departament. Si no s'assumeixen responsabilitats en aquests nivells, la càrrega recaurà sobre el president del Govern, ja que és qui nomena directament o indirectament els responsables.