El pla, que es trobava en un calaix des de fa dues dècades, planteja unir ciutats de la segona corona metropolitana, des de Mataró fins a Vilanova i la Geltrú, passant per municipis com Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. Aquesta nova infraestructura de 120 quilòmetres, amb 70 de nova construcció i 40 estacions, preveu una inversió de 5.200 milions d'euros.
Tot i la decisió política, la consellera ha mostrat prudència sobre els terminis d'execució, fet que anticipa un debat intens al sector. Experts en infraestructures qüestionen si aquesta línia és realment prioritària davant les deficiències actuals de Rodalies, que encadena incidències i retards.
Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, considera que "mallar la xarxa" és una bona idea per al futur, pensant en una Catalunya de 10 milions d'habitants, i que el debat sobre el segon cinturó és necessari davant la saturació del primer.
“"És un any amb una crisi ferroviària en majúscules i sorprèn que el tema principal no sigui la millora de la xarxa actual."
Adrià Ramírez, president de Promoció del Transport Públic (PTP), i Joan Carles Salmerón, director del Centre d'Estudis del Transport Terminus, coincideixen en la necessitat de planificar el futur, però insisteixen en abordar simultàniament la millora de la xarxa existent. Salmerón critica el costum de "posar el ciment abans de saber per què el volem fer servir".
L'enginyer Pau Noy, president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, es mostra molt crític amb el traçat proposat, considerant que s'allunya massa de Barcelona i que hi ha alternatives més eficients i properes a la capital, com l'ús de línies existents o la millora de l'intercanviador de Vollpelleres. Argumenta que la demanda estimada no justifica una inversió tan elevada.
“"Tenim el mal costum de posar el ciment abans de saber per què el volem fer servir."
Manel Larrosa, membre de la Comissió Tècnica de FemVallès, considera que el projecte, tal com està plantejat, no té sentit des del punt de vista econòmic, tot i que Lluís Moreno defensa que podria ser una línia més social per connectar talent, descongestionar Rodalies i reduir el trànsit de cotxes.
El sector mostra il·lusió i desànim a parts iguals davant la perspectiva a llarg termini de l'obra. Adrià Ramírez alerta de la baixa capacitat d'avaluació del seguiment d'un compromís que dependrà de molts governs i administracions. Pau Noy sentencia que "no creu que es faci" i que els diners s'haurien de destinar a solucionar els problemes actuals.
