El càncer de còlon i recte, el tumor més comú en la població general, presenta una taxa de participació del 47% en el seu programa de detecció precoç a Catalunya. Aquesta xifra, consultada per l'ACN amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Còlon el 31 de març, amaga grans diferències territorials. Mentre que a l'Alt Pirineu i l'Aran la participació arriba al 61% entre persones de 50 a 69 anys, a les comarques de Girona només és del 39%.

A la ciutat de Barcelona, les dades del període 2022-2023 mostren una polarització encara més accentuada. Barris com el Clot registren un 60% de participació, mentre que al Raval Sud aquesta xifra cau fins al 29%. El doctor Jaume Grau, coordinador de la Unitat de Cribratge de l'Hospital Clínic de Barcelona, assenyala que aquestes disparitats estan estretament lligades al nivell socioeconòmic i a la diferència entre entorns urbans i rurals, on la participació sol ser més elevada.

El programa de detecció precoç convida cada dos anys, mitjançant una carta, a totes les dones i homes de 50 a 69 anys a realitzar-se la prova de sang oculta en femta. Aquesta iniciativa, que el Ministeri de Sanitat ha acordat ampliar fins als 74 anys, és crucial no només per al diagnòstic primerenc de la malaltia, sinó també per a la seva prevenció, ja que permet detectar i extirpar pòlips o lesions precanceroses abans que es desenvolupin.

El doctor Grau també destaca que la participació varia per sexe i edat, amb una menor implicació dels homes i de la franja d'edat més jove (50-55 anys). A més, subratlla el paper del metge de família en entorns rurals com a 'motor comunitari' per fomentar la participació, un factor que es dilueix en les grans ciutats. Les desigualtats socioeconòmiques i les barreres culturals o lingüístiques en la població migrant també influeixen negativament en les taxes de cribratge.